Gerard Deulofeu continua lluitant en silenci. Tres anys després de la seva última aparició en un terreny de joc, el futbolista català no es rendeix. Lluny dels focus, sense contracte professional, i amb un genoll que amenaça de condicionar la seva vida per sempre, Deulofeu manté viu el desig de tornar a competir. No és només un retorn; és un desafiament gairebé inèdit en el futbol professional: més de 1.000 dies sense jugar i encara amb l'esperança intacta.
Tot va començar en un partit contra la Sampdoria, a la Serie A, quan una lesió del lligament creuat anterior el va apartar dels terrenys de joc. El que semblava una dolència greu, però habitual, es va convertir en un calvari mèdic. L'ex del FC Barcelona, l'Everton, el Milan, el Sevilla i el Watford, entre d'altres, ha passat per quiròfan, ha patit complicacions serioses —una infecció que va afectar el cartílag— i ha hagut d'aprendre a conviure amb la idea que el seu genoll podria no tornar a ser el mateix.
“Potser és la recuperació més difícil de la història”
En una entrevista recent amb The Guardian, Deulofeu no amaga la magnitud del repte: “Sé que estic intentant fer alguna cosa especial”. Als seus 31 anys, amb una carrera plena de corbes i moments brillants, confessa que ha pensat a deixar-ho, però la veu de la seva família, sobretot la de la seva esposa i fill, el manté dempeus: “El meu fill em pregunta quan tornaré a jugar. I no vull rendir-me sense intentar-ho tot”, assegura.
La recuperació ha estat llarga, solitària i marcada per la incertesa. Després de l'operació a Roma, la infecció que es va complicar ho va canviar tot: “No és una lesió comuna. Aquest genoll, en la meva vellesa, pot quedar completament destrossat”, reconeix. Però malgrat les seqüeles i la lentitud del procés, no ha perdut el seu instint competitiu. Sap que el temps corre en contra seu, però s'aferra a la convicció personal: “Si algú pot fer-ho, aquest soc jo”.
El suport inesperat de l'Udinese
Tot i que l'Udinese li va rescindir el contracte a causa de la inactivitat prolongada, el club italià no li va girar l'esquena. Deulofeu continua utilitzant les seves instal·lacions per recuperar-se i se sent recolzat per una entitat que no oblida el que va aportar en el seu moment. “M'ajuden, m'esperen, em donen l'oportunitat de tornar al seu estadi increïble”, explica.
Aquest vincle amb l'Udinese, forjat més enllà del que és contractual, representa un oasi enmig de la seva lluita. L'entorn clínic i humà li permet tirar endavant, sense pressió, però amb un objectiu clar: tornar a sentir-se futbolista.
En aquesta pausa forçosa, també ha tingut temps per revisar la seva trajectòria: des de la seva irrupció a La Masia, passant pels seus alts i baixos a la Premier i la Serie A, fins a la seva consagració amb l'Europa League al Sevilla o la seva presència amb la selecció espanyola. “Potser no he estat el millor, però vaig jugar al Barça, al Milan, vaig guanyar títols, vaig marcar amb Espanya... Què més puc demanar?”
A vegades el futbol es mesura en títols; d'altres, en resistència. I Deulofeu està escrivint una història que va més enllà dels gols.