La Fundació de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) ha presentat la Welcome League, un projecte d’inserció a través de l’esport per a persones en risc d’exclusió social.

La competició és una lligueta de futbol 7 i la disputen col·lectius com persones refugiades i en demanda d'asil, sense sostre i menors immigrants no acompanyats. Alguns d’ells formen part del projecte INSERsport, també de la UFEC, que forma a nois i noies perquè puguin accedir al mercat laboral exercint com a àrbitres o monitors de lleure.

Milena de Murga és la psicòloga i coordinadora de la iniciativa Welcome League: “El projecte ens ajuda a tots. No només als sense sostre o als refugiats, és molt enriquidor també pels voluntaris. Compartir espais amb aquesta normalitat, amb gent que no coneixes, et converteix en un agent de canvi”, ha assegurat.

La psicòloga ha explicat que la idea ha aconseguit que les persones que l’integren “practiquin l’idioma, facin esport i, a més, coneguin altres col·lectius”.

En la lligueta també hi tenen un paper clau entitats i administracions com la Fundació Arrels, CCAR, Acathi, o la Residència Maria Feixa; que sovint són qui presenten el projecte a les persones en risc d’exclusió.

El testimoni d’en Mouhamed

En Mouhamed Dia és de Senegal, té 21 anys, i va arribar a Espanya fa dotze anys. Els seus pares vivien a Granada però no trobaven  feina, de manera que va decidir buscar-se la vida ell sol i venir a Barcelona.

“Aquí he arribat a dormir al carrer, i és molt dur”, reconeix. Ara mateix en Mouhamed viu a la residència Maria Feixa i, mentrestant, es distreu amb el futbol: “M’activa les neurones, em permet passar l’estona i oblidar els problemes”, explica.

Després de patir un atac de pànic per culpa de l’ansietat provocada per la seva situació, ara ha aconseguit formar-se per treballar en una empresa de neteja d’avions.

“Aquí ningú pregunta perquè són aquí”

Richard Font és l’encarregat d’arbitrar la lligueta i també ha entrenat un dels equips. Explica que va conèixer el projecte perquè forma part de la Federació Catalana de Futbol Sala i es mostra orgullós de l’evolució dels integrants: “Es nota com amb el pas del temps es cohesionen i juguen més en equip”, diu.

En Richard té clar perquè juguen al futbol: “Estar aquí els ajuda a oblidar una mica el què els hi ha passat”, diu, i afegeix: “Ells no parlen del seu passat i no és necessari saber-lo, amb què s’ho passin bé n’hi ha prou”.