El desembarcament de Franco Mastantuono al Reial Madrid prometia ser una de les grans il·lusions de la temporada. Un talent argentí de només 18 anys, cridat a marcar una època i amb una desimboltura impròpia de la seva edat. No obstant això, el que havia de ser una adaptació progressiva i tranquil·la ha acabat convertint-se en un focus de tensió per a Xabi Alonso, que s'ha trobat amb un futbolista que no porta gens bé això de ser suplent i que ja ha mostrat el seu descontentament portes endins.
Tot va començar a torçar-se en el Clàssic. Per a Mastantuono, no jugar contra el Barça va ser un cop que ell mateix no esperava i que va interpretar com una falta de confiança de l'entrenador. Allà es va trencar alguna cosa. El jove argentí està convençut que és el millor de l'equip en la seva posició i que ningú hauria de prendre-li el lloc, i menys encara en les grans cites. I des d'aquell dia, la relació entre jugador i tècnic no ha tornat a ser la mateixa.
Xabi Alonso perd autoritat dins del vestidor
El gran problema per a Xabi és que la tensió amb Mastantuono arriba en un moment delicat, quan la seva autoritat al vestidor ja venia erosionada per altres episodis interns. El cas més sonat va ser el de Vinicius, que tampoc va dubtar a desafiar-lo en diverses ocasions. Però ara la situació va més enllà: un nouvingut, un noi de 18 anys que encara està aterrant a Europa, també comença a qüestionar decisions que no li corresponen.
Al vestidor no ha sentat gens bé que Mastantuono actuï com si ja fos una estrella consolidada. Diversos pesos pesants entenen la seva ambició, però consideren que ha de respectar jerarquies, adaptar-se al ritme de l'equip i entendre que, per molt talentós que sigui, continua sent un juvenil acabat d'arribar de l'Argentina. Les seves queixes constants, el seu enuig quan no juga i l'actitud en alguns entrenaments han generat cert malestar entre els companys
La pubàlgia el frena, però no apaga l'incendi
Des d'aquell episodi del Clàssic, l'esportiu tampoc no ha jugat a favor seu. Entre molèsties físiques, especialment relacionades amb la pubàlgia, i la seva incapacitat per mantenir continuïtat, Mastantuono ha deixat de tenir protagonisme. Això, lluny de calmar l'ambient, l'ha empitjorat: ell continua creient que mereix un paper important, mentre Xabi considera que necessita temps, paciència i sobretot humilitat.
Així doncs, la situació està en un punt crític. Si Xabi Alonso no aconsegueix reconduir l'actitud de Franco Mastantuono, el conflicte pot escalar encara més. I en un Reial Madrid on les tensions internes mai passen desapercebudes, tothom sap que una guspira pot acabar incendiant-ho tot.