El Barça de Hansi Flick continua fent camí a base de victòries i ja ha convertit els partits de Lliga a casa en una rutina d’eficàcia absoluta. El triomf contra el Rayo Vallecano no només ha servit per sumar tres punts més, sinó també per elevar fins a quinze la sèrie de victòries consecutives com a local en el campionat. És una xifra de gran pes, perquè el club no encadenava una ratxa així des de l’etapa de Pep Guardiola a la banqueta. L’equip blaugrana, a més, ho ha fet en una temporada poc convencional, marcada pels canvis d’escenari i per l’obligació d’adaptar-se a tres estadis diferents. Lluny d’afeblir-se, el Barça ha respost convertint cada casa provisional en un fortí i mantenint un ple impecable que reforça la dimensió del curs que està signant.
Un fortí en tres escenaris diferents
La trajectòria va començar amb retard, condicionada per les obres de l'Spotify Camp Nou. Els tres primers partits de Lliga van ser lluny de Barcelona i no va ser fins a la quarta jornada que els de Flick van poder exercir de locals. El primer refugi va ser l’Estadi Johan Cruyff, on l’equip va arrencar la seva ratxa amb dues victòries contundents, demostrant des del primer moment que no estava disposat a cedir terreny. Després va arribar el trasllat a l’Olímpic Lluís Companys, on el Barça va mantenir la mateixa línia de fermesa. Tant en partits resolts amb autoritat com en duels més ajustats, els blaugrana van saber conservar l’ofici i el resultat. La sensació, jornada rere jornada, és que el factor camp s’ha anat imposant fins a convertir-se en un dels grans pilars competitius de l’equip.
El salt definitiu, però, ha arribat amb l’estrena al Spotify Camp Nou. El retorn a l’escenari principal no ha pogut ser més convincent i ha servit per donar encara més volada a una seqüència gairebé perfecta. El balanç golejador explica molt bé la superioritat del Barça a casa: quinze victòries en quinze partits, 47 gols a favor i només 8 en contra. Les xifres parlen d’un equip amb una producció ofensiva altíssima, per sobre dels tres gols de mitjana per partit, i alhora amb una solidesa defensiva que deixa els rivals gairebé sense marge. No es tracta només de guanyar, sinó de fer-ho amb una regularitat aclaparadora, alternant golejades amb triomfs de control i confirmant una capacitat d’adaptació poc habitual en un curs tan singular pel que fa als escenaris.
Uns números que ja desafien els precedents
Aquest registre ja situa el Barça de Flick al costat de precedents històrics del club i li obre la porta a continuar escalant. En una sola temporada, el pròxim repte és superar la sèrie que va aconseguir el Barça de Guardiola, una fita que podria caure en la següent cita com a local, contra l’Espanyol. Més lluny queda encara el rècord absolut de victòries consecutives a casa en Lliga, establert entre finals dels anys cinquanta i inicis dels seixanta. Aquest va ser de 39 partits guanyats, però en més d'una temporada. Això sí, el simple fet que aquest equip pugui mirar de cara aquestes xifres ja retrata la magnitud del seu recorregut.
