La sortida de Ferran Torres del Barça encara deixa ferides obertes dins del nucli blaugrana de la selecció espanyola. El davanter va prendre la decisió de canviar de projecte i marxar al PSG, però el que menys va agradar a Barcelona no va ser el seu adeu, que s'entén, sinó algunes de les formes amb què va gestionar les últimes a l'hora d'abandonar el vestidor.
Dins del grup existeixen futbolistes que van compartir molts anys amb ell, entre ells Pedri, Lamine Yamal o diversos internacionals formats al voltant del bloc del Barça. La relació personal no desapareix d'un dia per l'altre, però algunes actituds posteriors a la seva sortida han refredat el vincle. Fins i tot Pedri, un dels jugadors amb qui sempre va mantenir una relació propera, té cada vegada més difícil defensar algunes de les seves decisions.
La sortida del Barça encara pesa
Ferran Torres necessitava un canvi per guanyar protagonisme i va trobar al PSG un projecte on podia començar de nou. Esportivament, la decisió era comprensible. El problema va estar en com es va produir la ruptura. A l'entorn blaugrana consideren que podia haver gestionat determinats missatges i gestos d'una forma diferent després de diverses temporades en què el club va apostar per ell fins i tot en moments complicats.
Això ha generat una certa distància amb alguns dels seus antics companys. La selecció sempre ha funcionat com un espai on les rivalitats de clubs queden en segon pla, però les relacions personals també compten. I quan una sortida deixa malestar, recuperar la normalitat requereix temps.
Pedri no pot arreglar-ho tot
Pedri ha estat històricament un dels grans suports de Ferran dins de la selecció. Tots dos van compartir vestidor durant anys i mantenen una relació propera, però el centrecampista tampoc pot convertir-se permanentment en l'encarregat de rebaixar qualsevol tensió relacionada amb el seu antic company.
Ara Ferran ha de tornar a guanyar-se determinades confiances sobre la gespa i fora d'ell. A més, aquesta aturada tampoc l'ha ajudat: va haver d'abandonar la concentració d'Espanya per unes molèsties persistents al turmell esquerre, una baixa que va permetre l'entrada de Carlos Espí. El valencià continua comptant per a Luis de la Fuente, però al vestidor ja no té exactament la mateixa protecció que abans. La seva sortida del Barça va canviar moltes coses i algunes relacions encara necessiten temps per recompondre's.