Fernando Alonso torna a situar-se en el focus, aquesta vegada per una lectura que, segons es comenta en certs punts del pàdoc, no passa desapercebuda a Aston Martin. El pilot asturià mantindria dubtes sobre com podria evolucionar la seva relació amb Honda en el nou cicle tècnic en què s'ha convertit en el motorista de l'equip de Silverstone, una inquietud que té arrels en el seu passat.
L'antecedent és ben conegut a la Fórmula 1. L'etapa compartida entre Alonso i Honda durant l'era McLaren va deixar episodis d'enorme tensió. Les crítiques públiques de l'espanyol al rendiment del motor japonès van marcar aquella etapa, generant friccions que van transcendir allò esportiu. Un passat que, segons algunes interpretacions, no hauria estat completament oblidat per part dels nipons.
El record de McLaren segueix present
Dins de l'ecosistema de la F1, la memòria pesa més del que sembla. Alonso va ser especialment dur en les seves valoracions durant aquella etapa, amb missatges que van tenir un impacte que a dia d'avui encara es recorden. Honda, per la seva banda, va viure un dels períodes més complexos de la seva història recent en la categoria reina i es va plantejar retirar-se en diverses ocasions.
En aquest escenari, la inquietud que es llisca en determinats cercles no apunta a un conflicte obert, sinó a un temor latent. Alonso contemplaria la possibilitat que Honda, ja integrada en l'estructura tècnica futura, prioritzi dinàmiques internes que no necessàriament juguin a favor seu dins de l'equip. La preocupació gira entorn d'un aspecte extremadament sensible en la competició moderna: l'assignació de recursos tècnics. En la Fórmula 1 actual, l'evolució del monoplaça depèn d'un flux constant de peces, millores i ajustos que poden influir de manera decisiva en el rendiment de cada pilot.
El factor Stroll introdueix soroll intern
La hipòtesi que es comenta en certes anàlisis apunta a un possible desequilibri en la distribució d'evolucions o components. Alonso temeria quedar en una posició secundària si Honda optés per prioritzar altres línies estratègiques dins de l'equip, una lectura que connecta amb velles tensions mai del tot dissipades. A més, tot en benefici d'un Lance Streoll que s'enduria totes les peces noves, sent el fill de l'amo de l'equip.
Així doncs, l'ombra del passat torna a creuar-se amb el present. Fernando Alonso, un veterà curtit en múltiples escenaris d'alta pressió, que observa amb atenció qualsevol variable que pugui condicionar la seva velocitat en el que queda de temporada. Perquè sap que Honda ni perdona ni oblida.