El Reial Madrid viu un moment de màxima tensió interna i Fede Valverde n'és en part responsable. L'uruguaià, un dels pilars de l'equip en les últimes temporades, està cansat de ser el comodí d'emergència i ha traslladat al club que si no es reforça el lateral dret, ell demanarà sortir. No és una amenaça buida, sinó el reflex d'un cansament que ve de lluny i que ja no està disposat a continuar assumint
I és que Valverde no vol seguir jugant al carril diestre. Ho ha fet per compromís, per necessitat i pel bé de l'equip, però considera que aquesta situació el perjudica. El mig del camp és el seu hàbitat natural i és allà on sent que marca diferències. Tota la resta, per a ell, és un pegat.
El lateral dret, un problema sense solució interna
Al Reial Madrid són conscients que la posició de lateral dret s'ha convertit en un focus constant de problemes. Dani Carvajal, castigat per les lesions, ja no pot oferir continuïtat, mentre que Trent Alexander-Arnold, fitxat com una aposta d'alt nivell, no ha respost ni en regularitat ni en fiabilitat defensiva. Entre lesions i rendiment irregular, el lloc continua sense amo clar
Davant aquest escenari, Valverde ha estat utilitzat una vegada i una altra com a solució d'urgència. No obstant això, l'uruguaià considera que aquesta dinàmica és insostenible. Creu que l'equip perd presència a la medul·lar i que ell mateix es veu obligat a sacrificar la seva millor versió per una necessitat estructural que el club no ha sabut resoldre.
Pedro Porro, el nom que guanya força
Per tot plegat, el Reial Madrid ja ha començat a moure's en el mercat i el nom que més convenç és el de Pedro Porro. El lateral espanyol encaixa per perfil, edat i rendiment. És profund, competitiu i amb experiència en grans escenaris, just el que el club creu que necessita per tancar d'una vegada el debat del lateral dret.
Valverde, per la seva banda, ha estat clar i transparent. No vol privilegis, només jugar on rendeix millor. Així de simple. Als despatxos ja saben que han de fitxar un lateral dret. I Pedro Porro apareix com la clau per evitar una sortida que ningú vol, però que comença a semblar possible.