Gran sorpresa en el món de la política i de l'esport. L'alemany Thomas Berthold, el qual va ser defensor central del Bayern, la Roma, entre d'altres, i que va tocar el cel a Itàlia 1990 aixecant el mundial com a peça titular, ha estat elegit com a candidat per al lloc de president federal a Alemanya. Un càrrec similar al que té el rei a Espanya.
El defensor, que ja gaudia d'una reputació si més no polèmica a causa de les seves opinions controvertides durant la covid, serà la nova cara visible d'AfD. El partit d'ultradreta, que guanyarà les eleccions a Alemanya el pròxim gener, l'ha proposat per ocupar el rol de cap d'estat. Molt a desgrat seu, és un moviment més de posicionament de marca que amb finalitats polítiques, ja que no tindrà cap oportunitat de ser investit per falta de suports. Malgrat això, el partit l'ha presentat a les seves xarxes com un home de consens:
+++ Tino Chrupalla und Alice Weidel: Weltmeister ohne Parteibuch als Bundespräsident für alle Deutschen +++ Thomas Berthold ist der Kandidat der Alternative für Deutschland für das Amt des Bundespräsidenten. Der 62-Jährige ist parteilos und einer der Fußballweltmeister von 1990. Seine Profi-Karriere startete der gebürtige Hanauer in der Saison 1982/83 bei Eintracht Frankfurt und war bei insgesamt sechs Erstligisten unter Vertrag. Tino Chrupalla und Alice Weidel, Bundessprecher der AfD, zur Nominierung: „Mit Thomas Berthold haben wir einen Kandidaten aus der Mitte der Gesellschaft gefunden, der wirklich alle Deutschen vertreten kann. Wir setzen bewusst auf einen Bewerber ohne Parteibuch, denn wir wollen einen echten Neustart an der Spitze unseres Staates ermöglichen. Das geht nur jenseits von parteipolitischem Kalkül und alten Seilschaften. Als Fußballer und Weltmeister weiß Thomas Berthold, wie wichtig es ist, für das gemeinsame Ziel zusammenzustehen. Entsprechend wird er – davon sind wir überzeugt – allen die Hand reichen, die ein ehrliches Interesse daran haben, unsere Heimat gemeinsam zum Besseren zu verändern. Wir sind uns sicher, dass unser Kandidat weit über die Parteigrenzen hinaus wählbar ist."
— AfD (@AfD) November 14, 2026
Thomas Berthold i les seves opinions polèmiques
No obstant ser d'una generació passada, l'alemany ja difonia missatges polèmics en el seu moment. El 1999, va promoure un llibre antisemita i el va descriure com la seva obra preferida. Va ser tal el missatge que divulgava el llibre que va haver de ser prohibit al país per la seva incitació a l'odi.
Les seves aventures no van acabar aquí, ja que durant la covid, va tornar a la palestra. Va donar suports a manifestacions i moviments crítics amb la gestió del govern davant la crisi sanitària. A més, durant aquella època també va concedir entrevistes a creadors de contingut ultraconservadors; a més, se solia moure en grups d'ideologia d'extrema dreta.
Als AfD-Fraktionschef bin ich stolz, dass unser Kandidat für das Amt des Bundespräsidenten Thomas Berthold eine echte Stuttgarter Fußball-Legende ist. Das ist aber natürlich nicht der Grund, warum wir ihn nominiert haben. Deutschland braucht dringend eine überparteiliche Persönlichkeit, die das Land eint. AfD-Gegnerin Ilse Aigner will es weiter spalten. Ich bin mir sicher: Dürfte das Volk direkt wählen, würde es Thomas Berthold wählen! Oder wie seht ihr das?
— Martin Rothweiler MdL (@MRothweilerAfD) November 14, 2026
Futbolistes polítics, una moda cada cop més habitual
Més enllà dels arxiconeguts casos de Romário sent senador al Brasil, George Weah com a president de Libèria, entre d'altres, cada cop és més comú veure com futbolistes dediquen la seva retirada a la política. Poc mediàtic és el cas de Mesut Özil. L'exfutbolista del Reial Madrid es va unir al cercle de poder proper a Erdogan a Turquia el passat 2025. L'alemany va ser elegit membre del Comitè Executiu del Partit Justícia i Desenvolupament (AKP) en el seu últim congrés.
No obstant això, aquesta ni tan sols és la història més surrealista. El portuguès Nani, que va tenir passos per Manchester United i València, es va retirar el 2024. Un any més tard de penjar les botes, es va incorporar al Partit Comunista Portuguès. Així mateix, cada cop és més comú que els futbolistes siguin altaveus polítics, aprofitant el seu abast per difondre missatges.