Joan González, català format a la Masia i que jugava al Lecce, s'ha vist obligat a retirar-se del futbol. A principis de juny, el club italià ja havia informat que el migcampista no podria tornar a jugar a causa d’un problema cardíac congènit. Ara, un parell de mesos després, el català ho ha fet oficial amb una emotiva carta de comiat. Format al Barça, González va marxar a Itàlia l’estiu del 2021 per complir el seu somni de convertir-se en futbolista professional. I ho va aconseguir. En només dues temporades va disputar 64 partits a la Serie A, consolidant-se com una peça important a l’equip.
Aquesta última campanya, però, no ha pogut jugar ni un sol minut per culpa de la seva afecció cardíaca, detectada durant les revisions mèdiques. Aquest fet l'ha obligat a prendre una decisió tan dolorosa com inevitable: retirar-se del futbol amb només 23 anys.
Comunicat sencer de Joan González
"Avui és un dels dies més difícils, però també un dels més significatius de la meva vida, tant a nivell personal com professional. Després de mesos de reflexió i moments d’incertesa, ha arribat el moment de comunicar que poso punt final a la meva etapa com a futbolista.
Recordo els dies de partit com si fossin ahir: el tacte de la gespa mullada, els crits de la grada, el so sec de la pilota en colpejar la bota, els nervis abans del xiulet inicial... Moments que, ara, sento molt endins perquè sé que no tornaran. Hi va haver dies de cansament, d’errors, d’enfadar-me amb mi mateix. Però també hi va haver rialles, gols, abraçades, mirades còmplices amb els companys després d’un bon partit. Recordo els vestidors, els consells dels més veterans, les bromes, les converses que només passen dins d’un equip. I recordo, sobretot, els ulls de la meva família a la grada. I aquell gest inoblidable de saludar-los després del partit. Tot allò que un dia veia com a habitual, avui sé que era especial. I per això, vull donar les gràcies.
Gràcies al Lecce i al seu president per haver-me obert les portes d’un club meravellós. Gràcies als entrenadors que van confiar en mi, per les seves exigències, les seves paraules i tot el que m’han ensenyat, dins i fora del camp. Als companys, al cos tècnic, als treballadors del club i als tifosi: he sentit el vostre suport a cada pas. No sou només espectadors, sou part d’aquesta història que he viscut. Gràcies per fer-me sentir part d’una autèntica família.
M’he sentit molt feliç vivint en aquesta ciutat, que em va captivar des del primer dia. Els seus carrers plens d’història, la seva llum, la seva gent tan propera i acollidora... Tot m’ha fet sentir com a casa. Gràcies, Lecce, per cada passejada tranquil·la pel centre, per cada salutació pel carrer, per cada racó que ja forma part de mi. Ha estat un privilegi viure aquí. Lecce sempre tindrà un lloc molt especial al meu cor".