Un gran gol de falta de Granero a les acaballes del partit ha permès a l'Espanyol empatar contra el Vila-real (1-1). Com la setmana passada a Balaídos, una jugada puntual ha valgut un punt que els de Quique no han merescut. Rodrigo ha marcat la diana d'un conjunt visitant que ha jugat a mig gas.

Les rotacions no amaguen els dubtes

Després d’un dels derbis catalans més intensos de les últimes temporades, el futbol ha tornat a Cornellà amb la visita d’un dels equips més ofensius de la Lliga, el Vila-real. De la tempesta a la calma; i dels xiulets als futbolistes rivals, als aplaudiments a alguns d’ells (Álvaro i Javi Fuego, exjugadors pericos, han estat ben rebuts a l’RCDE Stadium). La dura realitat, però, ha tornat a posar els nervis al cos de l’afició local en només 45 minuts.

I és que, avui, els xiulats pels seguidors blanc-i-blaus han estat els mateixos jugadors espanyolistes. Com ja va passar contra el Sevilla i el Celta, el Vila-real ha demostrat que la diferència entre els equips que es troben en la lluita per les posicions d’accés a les competicions europees i l’Espanyol és abismal. Per idees ofensives, solidesa defensiva i molts altres intangibles, però no per plantilla. El nivell individual segueix sense ser proporcional a la posada en escena col·lectiva.

I això que Javier Calleja, entrenador dels valencians, s’ha permès el luxe, després de la desfeta dels seus aquest dijous al camp del Lió, donar descans a quatre peces clau en el seu esquema: Bacca, Trigueros, Jaume Costa i Castillejo. El 4-3-3 ideat per Quique, amb Carlos Sánchez al pivot defensiu i Sergi Darder i Granero com a interiors, s’ha traduït en una proposta més proactiva però s’ha oblidat de la verticalitat. I el Vila-real més reactiu dels últims anys ha aprofitat els espais a les esquenes de la defensa per intentar marcar la diferència.

Rodrigo val or

Ja no és només que la revelació de la temporada a la Lliga, Rodrigo Hernández, ho faci tot bé com a migcampista defensiu, sinó que ja s’ha estrenat com a golejador i tot. El madrileny ha aprofitat una jugada enrevessada dins l’àrea per avançar el seu equip amb un xut potent. Diego López no hi ha pogut fer res. Només havien passat 25 minuts, però la indolència de l’Espanyol ja havia tingut les seves conseqüències.

Al descans, Quique ha advertit que la decisió de col·locar Víctor Sánchez com a lateral dret no ha estat la millor que ha pres des que va arribar a Cornellà i en dos minuts de Marc Navarro a la represa ja s’ha vist un partit completament diferent. Ha faltat confiança i encert, però la voluntat de revertir el marcador (i, en conseqüència, la crisi futbolística i de resultats) s’ha vist reflectida en el joc local.

L’absència d’oportunitats i la pobresa dels arguments ofensius ha tranquil·litzat el Vila-real i desesperat l’RCDE Stadium al mateix temps. Com a Balaídos, la sensació era que en una jugada puntual l’Espanyol podia trobar l’empat; però els resultats, com va passar a Galícia, no ho poden justificar tot.

Granero tapa carències

I així ha estat. En els darrers instants del matx, Granero ha amagat els defectes del seu equip amb una genialitat que ha superat Asenjo. En l'únic xut local entre els tres pals, el migcampista ha posat punt i final a dos anys i mig sense un gol de falta amb una diana espectacular. Leo Baptistao ha pogut culminar la remuntada, però el seu xut en l'afegit s'ha estavellat contra el travesser.

Tot i l'empat en l'últim moment, la d'avui ha estat la sisena jornada consecutiva de l'Espanyol sense guanyar. Quique Sánchez Flores i els seus continuen complicant-se el final de temporada i, tot i que el descens és a nou punts, la sensació és que els blanc-i-blaus poden acabar-se cremant si segueixen jugant amb foc. El projecte de Quique, més en dubte que mai.