A l’enèsima no ha anat la vençuda. L’Espanyol ha perdut per 2 gols a 0 en la seva visita al Reial Madrid i no ha pogut acabar amb els vint-i-un anys sense guanyar al Bernabéu. Els de Quique Sánchez Flores han caigut amb honor però han culminat una actuació ofensiva molt fluixa davant d’un equip que ho ha intentat durant tot el partit.

A la primera meitat la imatge de l’Espanyol ha estat calcada a la que s’ha vist durant bona part de la temporada: la caricatura d’un equip que es mostra molt sòlid a nivell defensiu però té evidents problemes en creació de perill. No es troba incòmode quan la localització de la pilota se situa al seu camp la major part del temps, però no aprofita els espais per córrer que això genera, amb la qual cosa és difícil que rebi un gol però també té problemes per fer-ne.

No obstant això, el Reial Madrid feia 41 partits consecutius que veia porteria i evitar-ho avui no era missió impossible, però sí molt complicat. Tot i que Lucas Vázquez ha començat molt elèctric, els homes de Zidane han focalitzat el seu atac a la banda esquerra (segurament coneixent que el costat dret blanc-i-blau estava molt minvat), complicant molt les coses a l’equip de Quique Sánchez Flores. I el conjunt català ha aguantat mitja hora amb bona presència sobre el terreny de joc del Bernabéu però ha acabat sucumbint al poder ofensiu madrileny.

La reivindicació de Morata

En un matx en què els de Zidane no aconseguien trobar espais còmodes de rematada, ha hagut d’aparèixer la qualitat per desencallar-lo, tant en la centrada com en la definició. Isco ha enviat prodigiosament la pilota al cap de Morata i el davanter l’ha enviada al fons de la xarxa. L’estirada de Diego López no ha servit per evitar el primer gol de la tarda, que batia un rècord propi de 42 compromisos marcant.

L’Espanyol ha sortit decidit a cedir la iniciativa al Madrid i ho ha pagat. La superioritat local podria haver portat el matx al descans amb un marcador més voluminós, però el poc encert als metres finals d’uns i l'extrema voluntat defensiva d’altres ho ha impedit. El pla de joc triat per Quique no havia tingut efecte i calia reaccionar: abans que els jugadors entressin al túnel de vestidors ja veien com Hernán Pérez ja escalfava a la banda.

Sense pólvora, però amb més intenció

La reacció, tot i que tímida, ha arribat en els primers instants de la represa. Per primer cop en tota la tarda, els centrals Pepe i Varane ja s’han vist obligats a vigilar alguns futbolistes. A més, en alguna ocasió puntual l’Espanyol ha intentat aprofitar els espais cedits pel Madrid i ha intentat sorprendre amb algun contraatac. I el que és més important: al minut 61 els pericos han fet el primer xut a la porteria de l’exblanc-i-blau Kiko Casilla.

El conjunt visitant necessitava assumir riscos i ha situat més amunt cadascuna de les línies. Evidentment això ha generat més facilitats als atacants madrilenys, però el resultat era advers i, com a mínim, s’havia d’intentar. La possessió s’ha igualat i a mesura que anaven transcorrent els minuts Zidane i els seus ho buscaven més al contraatac que portant la iniciativa. I tot i que no patia en excés, el partit estava en un tram perillós per al Madrid: després de setanta minuts, l’Espanyol només estava a una diana de l’empat.

El retorn de Bale

Amb el partit força trencat, l’entrada de Gareth Bale ha estat la gran notícia per als aficionats del Bernabéu. No tant per la seva aportació al joc de l’equip, sinó perquè el gal·lès tornava a vestir-se de curt des del 22 de novembre. Tot i això, el futbolista ha celebrat el seu retorn després de 88 dies amb un gol que el defineix a la perfecció: velocitat durant la carrera i precisió a la definició creuada, fora de l’abast de Diego López. Festa completa al feu blanc, que veia com el seu equip sentenciava a cinc minuts del final.

El gol ha abatut qualsevol opció visitant i el Reial Madrid ha acabat sumant tres punts molt valuosos de cara a seguir al capdavant en la lluita pel títol. L'Espanyol, que ja encadena dues derrotes consecutives, no ha tingut voluntat ofensiva durant gran part del matx i ha fet un partit força fluix que no ha estat a l'altura de les expectatives.