Empat in extremis. L'Espanyol ha remuntat un partit que tenia difícil solució. L'equip ha tingut dues cares, dues parts i ha acabat arreglant un partit que s'havia posat molt coll amunt. L'Eibar li ha mostrat les mancances als blanc-i-blaus en una desastrosa primera meitat on ha fet tres gols, però la reacció ha arribat de manera meravellosa i tres gols amb un últim de Baptistao al temps de descompte han permès sumar un punt molt important.

Més per la confiança que pel futbol mostrat. Des del maig de la temporada passada i, precisament, amb el mateix Eibar com a rival, l'Espanyol no recorda un gran partit a casa. Aquests últims mesos han estat centrats en un canvi de model, un millor joc, però el declivi dels resultats.

Després d'un inici de temporada amb molta esperança, el joc ha quedat estancat i la confiança ha quedat enquistada en un sentiment d'inferioritat sigui el rival que sigui. Però el gran final i la reacció de l'Espanyol a la segona meitat donen esperances de futur. Amb Quique Sánches Flores a la banqueta ha variat la rutina, els jugadors i la idea, però encara no hi ha manera de guanyar.

La mateixa mentalitat de sempre

L'Espanyol no ha començat malament. Amb el domini de la pilota i una intenció clara, però després de quinze minuts, el canvi ha estat incomprensible. L'equip s'ha deixat estar de tenir la possessió, ha fet un pas enrere i s'ha tancat. El canvi els ha traït.

L'Eibar, veient la situació, ha contraatacat i del no res ha tret petroli. La mentalitat ha estat clau pels dos equips. Els bascs han tingut la primera gran ocasió al minut 23 i Sergi Enrich ha resolt una jugada només havent d'empènyer la pilota. La jugada ha arribat per la dreta, badada de la defensa, un rival sol dins l'àrea petita, i quan ho veus, ja no hi ha res a fer.

Errada rere errada

Amb l'embranzida, l'Eibar ha aprofitat per seguir fent mal. La pilota era dels bascs i Diego Reyes ha acabat de tocar la moral dels seus. En una jugada sense opció a res, l'Espanyol s'ha fet un autogol. El central mexicà ha rematat a la seva pròpia porteria una centrada que anava a les mans del porter Diego López i que no tenia cap perill.

Dos gols vinguts del no res i que s'ha acabat de completar amb el tercer abans de la mitja part. No hi ha hagut manera. Els de Quique Sánchez Flores han deixat fer al rival, s'han estancat darrere i la poca fluïdesa de joc els ha acabat rematant. El debut de Martín Demichelis a l'eix de la defensa ha estat negre.

Canvi de cara

Dos substitucions només sortir del vestidor i l'equip ha fet un canvi total. L'Espanyol ha estat ofensiu, guerrer i persistent. La mentalitat ha estat la clau. La confiança els ha tret coses, però la confiança també els ha donat molt.

Els intents dels blanc-i-blaus han tingut recompensa. Primer amb un gol d'Hernán Pérez al minut 64 gràcies a un gran xut des de la frontal, i un altre de Piatti des de dins l'àrea petita nou minuts més tard. Les ganes i la passió de l'afició els ha donat els millors minuts per aconseguir la remuntada, però quan semblava que no seria suficient, ha aparegut Baptistao. A l'últim moment i abans que l'àrbitre xiulés el final, ha arribat el gol que ha fet esclatar tot el RCDE Stadium. Amb esperances fins el final i recompensa merescuda.

La millora ha estat substancial, la bona dinàmica i els gols han provocat un canvi total. En el partit s'han vist les dues cares que existeixen. Els dos extrems. A la primera meitat, el pitjor Espanyol; i a la segona, el millor.

Falta de constància

Aquests passos enrere durant els partits no són un problema fàcil de resoldre. Tot ve donat d'una mentalitat que és intrínseca en aquest equip. S'ha confirmat que la confiança és la clau d'aquest Espanyol. La remuntada ha estat gràcies a l'actitud i la persistència ha donat els seus fruits.

Molts dubtes en defensa i en atac. Psicològicament tenen molt a millorar i es confirmen les sensacions de Quique quan deia que a l'equip li calia més treball psicològic que de futbol. La millora està en procés i empat per seguir coniant. La lluita per allunyar-se de les posicions de descens segueix, però el camí sembla que té una direcció.