Un gol de Sergio García al minut 88 ha donat una victòria que val més que tres punts a l'Espanyol en un partit que estava destinat a l'empat a zero. Els de Quique han fet que l'Atlètic de Madrid tastés la seva pròpia medicina i han impedit que els matalassers tanquin un any sense perdre fora del seu estadi a la Lliga Santander.

Mateixa idea, diferent execució

Un dels equips menys golejadors contra el que, juntament amb el Barça, ha rebut menys gols. I això que són dos equips que tenen una idea de joc similar. La solidesa defensiva sempre dona els seus fruits, i Simeone i els seus ho tenen més que clar. Tot i caure eliminats de la Champions League, l'Atlètic de Madrid ha arribat a l'RCDE Stadium encadenant 20 partits consecutius sense conèixer la derrota en la competició de la regularitat. Griezmann, Oblak, Saúl, Koke i companyia arribaven a la dissetena jornada amb l'objectiu d'allargar la que era la millor ratxa d'imbatibilitat de l'entitat madrilenya en la història de la Lliga. 

Un altre cop, partit fora d'horari de cap de setmana, tot i que en aquest cas estava condicionat per l'aturada nadalenca. Sigui com sigui, partit gran en tots els aspectes: per la història dels qui el jugaven, per les dues propostes reactives que s'enfrontaven i per la importància que tenien els tres punts per a uns i altres. Després de deixar escapar dos punts a Las Palmas, l'Espanyol no contemplava un altre resultat que no fos la victòria per acomiadar l'any, mentre que els matalassers volien aprofitar el Clàssic d'aquest dissabte per retallar punts al Barça, augmentar la diferència respecte el Madrid o ambdues coses.

Un mur per acomiadar un any. Quan es troben dos equips que basen les seves opcions en aprofitar els errors del rival, el futbol acostuma a quedar difuminat per una actuació que exhibeix les carències ofensives dels seus protagonistes. Uns cedien el protagonisme als altres i els altres responien amb la mateixa moneda. Fins i tot han sortit amb el mateix esquema; aquest cop, Quique ha apostat per un 4-4-2 (amb Sergi Darder a la dreta i Leo Baptistao a l'esquerra) amb l'objectiu de protegir-se de les pujades dels laterals visitants.

Oda al futbol poc vistós

Les jugades d'estratègia, com no podria ser d'una altra forma, han jugat un paper fonamental en aquest context. No tant per a l'Espanyol, que a la primera part només ha aconseguit intimidar Oblak després d'un error de Filipe Luis en la sortida de pilota (Leo Baptistao, un cop més, s'ha tornat a mostrar negat de cara a porteria). Els visitants tampoc han fet suar Pau López, però han aconseguit crear perill des de les accions a pilota aturada. La intensitat s'ha menjat sense compassió el bon joc, però tot i això Cornellà ha passat dels xiulets de l'últim partit als aplaudiments. Els aficionats pericos (19.327) han valorat que el seu equip no abaixés el cap davant un dels millors equips de la Lliga.

Lluita, orgull, sacrifici, intensitat, potència, vehemència... El guió del partit no ha variat a mesura que han anat passant els minuts i aquest s'ha seguit caracteritzant per ser de tot menys vistós. Que jugadors com Gerard Moreno o Griezmann no hagin tingut massa protagonisme és simptomàtic. Que els córners i els serveis de banda fossin celebrats com si fossin gols, també. Els entrenadors no deixaven de corregir els seus jugadors. Qualsevol detall serviria per marcar la diferència.

Com una serp, l'Atlètic de Madrid prepara l'atac a la seva presa en silenci. Sense fer massa soroll, els de Simeone van madurant el partit fins que veuen que el contrincant perd la por i es veu en igualtat de condicions. Semblen inofensius i llavors ataquen atroçment per sentenciar el rival. Avui, però, Gameiro ha perdonat un u contra u davant Pau quan faltava un quart d'hora per acabar el partit. Oportunitat perduda. El porter local ha evitat que el seu equip sucumbís a la caça matalassera.

Sergio García obra el miracle

Quan tot semblava indicar que el matx finalitzaria amb empat, però, Sergio García ha aparegut per tornar el somriure a l'afició perica. Gran jugada de Piatti, precisa centrada de Granero i rematada creuada del davanter català. Minut 88. L'Atlètic de Madrid, sense marge de reacció, ha encaixat la primera derrota de la temporada. Sense merèixer-ho, un regal de Nadal per acomiadar el 2017 a Cornellà.

Punt i final a un any agredolç a l'RCDE Stadium. Almenys, la cloenda ha estat feliç. Si bé els primers mesos van mostrar un clar creixement del projecte de Quique, l'arrancada de la segona temporada del tècnic madrileny a la banqueta blanc-i-blava no ha anat d'acord amb les expectatives ni el pressupost, ans al contrari. Diuen que segones parts no acostumen a ser gaire bones. L'Espanyol ha de demostrar el contrari si no vol complicar-se la vida a la Lliga Santander.