L'inexorable pas del temps no perdona. Ni als més talentosos, ni als qui més treballaven en l'ombra. Ivan Rakitić era un d'aquests segons. Tot i tenir una gran qualitat i una capacitat de colpejament fantàstic amb ambdues cames, el migcampista croat no només va ser important per al Barça per les seves aportacions amb pilota, sinó per significar l'equilibri en un dels millors equips de la història.
Algú s'havia d'encarregar de balancejar l'MSN
Des de l'estiu de 2014 fins a l'estiu de 2017, al Camp Nou es va forjar una societat que serà sempre recordada com el millor trident de la història. Leo Messi, Neymar i Luis Suárez conformaven la coneguda com a MSN, una tripleta d'atacants que, pel do d'un, el talent i la imaginació de l'altre i la voracitat de l'últim restant, era pràcticament omnipotents.
En la gran majoria de partits, es dedicaven a buscar-se l'un a l'altre per aconseguir que tots ells marquessin, com si del pati de l'escola es tractés. Però de la mateixa manera que els engranatges estaven perfectament greixats en el front ofensiu d'un equip que aleshores dirigia Luis Enrique, per darrere, a la zona de la medul·lar, algú s'havia d'encarregar de balancejar.
Rakitić era, generalment, el futbolista més abocat a aquesta funció. És habitual atorgar aquest rol de cobrir camp a un futbolista d'un perfil més físic i menys dotat tècnicament, però el “4” d'aquell Barça ni de bon tros ho era. Arribava al futbol espanyol com un mitjapunta més associable al perfil d'un “10” natural i, a poc a poc, es va anar adaptant a tot allò que se li demanava.
De Basilea a la conquesta del món
La seva excel·lent qualitat i lectura del joc el van dur del Basilea a la conquesta del món amb la samarreta del Barça. Després de sorgir del planter del conjunt helvètic, va passar pel Schalke 04, que li va obrir les portes del futbol espanyol, amb el seu posterior aterrament al Sevilla.
Després de sis prolífiques temporades al Barça, on va guanyar un Mundial de Clubs, dues Supercopes d'Espanya, quatre Copes del Rei, 4 Lligues i la Champions League, va tornar a la capital andalusa per, finalment, passar pel futbol saudita i recalar al Hajduk Split de la seva Croàcia natal. Ivan Rakitić ha escrit història des del seu debut fins a la seva retirada, arribant a jugar inclús la final d'un Mundial amb un país com Croàcia, que ni tan sols arriba als 4 milions d'habitants. Tot, al darrere d'una personalitat humil i entranyable i sota un accent andalús que serà recordat per la resta dels temps, tant a Sevilla com a la capital catalana.