Moltes vegades, quan es parla dels futbolistes, es destaca el seu innegociable compromís amb la disciplina, el rigor i l'entrenament per aguantar tota la seva carrera a l'elit i per poder allargar el màxim possible la seva trajectòria. És una visió molt reduccionista del que la societat vol veure en un esportista o en un futbolista, en el cas que ens incumbeix. Perquè de tant en tant apareixen casos com els de Gareth Bale, un dels portents físics més grans en trepitjar mai un terreny de joc però que, alhora, ja fa anys que va decidir que el futbol havia deixat de ser la seva prioritat.
Tot això s'ha fet més evident encara quan el gal·lès ha anunciat la seva retirada del futbol tenint només 33 anys. Abans, podia ser una edat més o menys normal per penjar les botes, però la ciència de l'esport i la inversió que fan els atletes en ells mateixos ha augmentat tant que superada la trentena encara solen tenir molts anys a un nivell més que alt. No ha estat el cas de Gareth Bale, que encara que ha deixat el futbol als 33 anys, el futbol l'havia deixat a ell diversos anys abans.
Gareth Bale: el factor decisiu a moltes finals del Reial Madrid
La seva carrera és la d'un nen que, després de provar el rugbi i l'hoquei, va brillar en atletisme i en futbol, el que li va portar ràpidament a la Premier League. El Southampton, localitat anglesa a uns 200km de Cardiff, el va reclutar amb tot just nou anys, havent vist les seves condicions en un torneig de sis contra sis amb el Cardiff Civil Service Football Club, el seu primer club. Allà va començar el seu camí professional que el va portar de Southampton a Londres, on, lluint l'escut del Tottenham Hotspur es va convertir en un dels millors futbolistes del món.
Bale se sabia superior a la majoria dels seus rivals i es divertia sent-ho. Les seves galopades es van traslladar del nord de Londres al Santiago Bernabéu. El Reial Madrid va pagar 101 milions d'euros per un jugador diferencial i que esperaven que ho fos durant una dècada. De blanc, va ser decisiu en molts títols, marcant gols a dues finals de Champions, incloent un doblet contra el Liverpool el 2018 o aquella mítica cursa contra Marc Bartra en una final de Copa del Rei contra el Barça.
Va perdre la il·lusió pel futbol, però no pel seu país
Reprenent el fil anterior, la frase que "encara que ha deixat el futbol als 33 anys, el futbol l'havia deixat a ell diversos anys abans", s'explica perquè Bale va perdre la motivació per jugar al futbol als 30. Va arribar un moment en la seva vida, quan ja ho havia guanyat tot, en què la seva única il·lusió futbolística era vestir la samarreta de la seva selecció, la de Gal·les. Allà sí que tornava a brillar. Ha estat el líder absolut d'una generació que ha fet història al seu país. Mai abans no s'havien classificat per a una Eurocopa quan Bale ho va aconseguir el 2016.
Lluny de conformar-se amb això, en aquella edició van acabar en tercera posició. Va seguir la presència de Gal·les en els grans tornejos a l'Eurocopa de 2020, en la qual van caure a vuitens i en el recent Mundial de Qatar, la primera participació dels gal·lesos en una Copa del Món des de 1958. El seu somni no era la Pilota d'Or. El seu somni era portar el nom del seu país a ser entre els millors, i així ha estat. Una vegada aconseguit, ja n'ha tingut prou. Ara, l'únic verd que trepitjarà serà el dels camps de golf, una passió de bon vivant que explica a la perfecció la idiosincràsia d'un futbolista a qui mai l'ha apassionat ser-ho.