Sembla mentida com la situació tant esportiva com estamental d'un club pot canviar en tan sols cinc anys. Aquell Barça estava enfonsat en una mala dinàmica, propiciada per la traumàtica sortida de Leo Messi aquell mateix estiu, i es col·locava novè a la Lliga. L'ensopegada que va suposar caure contra el Rayo Vallecano, equip que acabava d'ascendir, la jornada 11 del campionat, va acabar amb la destitució de Ronald Koeman una temporada després que s'incorporés com a substitut de Quique Setién. Avui en dia, el Barça ha recuperat el seu estatus de tità en l'àmbit continental, però per arribar fins aquí ha hagut de fer uns esforços descomunals per reinventar-se.
Només queda un jugador d'aquell onze a l'equip
Per a aquell partit a Vallecas, Koeman va plantejar un onze força curiós, condicionat també per les baixes: jugadors clau com Pedri, Araujo, Dembélé o Ansu Fati eren baixes per lesió i el neerlandès va haver d'adaptar-se a les mancances de la plantilla. Serginho Dest ocupant la posició d'extrem dret, Coutinho jugant com a interior per arribar als cent partits com a blaugrana o el debut com a titular d'un Sergio, el Kun Agüero, vingut a menys són indicatius que aquell Barça havia perdut el seu estil i que estava intentant esbrinar com remuntar la situació.
👥 𝐀𝐋𝐈𝐍𝐄𝐀𝐂𝐈𝐎́ ⚽ #RayoBarça https://t.co/6OI1UblxVy
— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) October 27, 2021
Al centre de la defensa, acompanyant Gerard Piqué, es troba l'únic de l'onze titular que encara sobreviu al club des d'aquella derrota per 1-0. Eric Garcia, que avui en dia és la navalla suïssa de Hansi Flick, va tornar al conjunt culer aquell mateix estiu després d'uns anys al Manchester City, i era un home molt qüestionat per la parròquia blaugrana. El seu estil de joc no casava amb el que s'espera d'un central "fet a l'antiga"; destacava en la sortida de pilota i els duels no eren el seu fort, i per això se li va qüestionar molt si realment tenia nivell per jugar al Barça, tant que va acabar sortint cedit al Girona. A la banqueta hi havia Gavi i Balde, els dos altres jugadors, juntament amb Pedri i De Jong, que encara continuen a l'equip.
Grans noms, però ja fora del seu millor moment
Dins d'aquests onze jugadors, n'hi ha que vertaderament van arribar a ser estrelles mundials, però que quan van aterrar a Can Barça ja havien demostrat el seu millor nivell. Els ja mencionats Coutinho o Agüero, que mai van arribar a ser el que van demostrar a Anglaterra, o Memphis, que tot i ser un dels que va estirar el carro aquella temporada tampoc va oferir un nivell estratosfèric.
També hi havia futbolistes criats a la casa que ja estaven en un procés de baixada: a Sergio Busquets, Gerard Piqué o Jordi Alba els quedava poc temps per marxar del conjunt culer, però encara aguantaven el ritme. A més, també hi havia nois joves que buscaven guanyar-se un lloc a l'esquema de Koeman i, posteriorment, Xavi Hernández. Entre ells hi ha Nico González, que va sortir de titular en aquell encontre, Yusuf Demir, que mai va arribar a establir-se, o Óscar Mingueza, que va tenir força participació reconvertit en lateral dret.