Un nou informe forense conclou que José María Enríquez Negreira ha empitjorat cognitivament i que “no presenta les capacitats volitives i cognitives per comprendre l'abast del procediment judicial” en el que apareix com a investigat. Els metges forenses que van examinar l’expresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres el passat 24 de març han conclòs que no està en condicions d’afrontar un judici a causa de l’Alzheimer que pateix, segons l’informe de conclusions al qual ha tingut accés ElNacional. Els pèrits de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC), que van avaluar Enríquez Negreira, investigat en una presumpta trama per afavorir el Barça, han certificat que pateix un trastorn neurocognitiu major de tipus mixt ("vascular subcortical, traumatisme cranioencefàlic, més possible malaltia d'Alzheimer"), amb un “dèficit cognitiu moderat”. L’informe conclou que “tant des del punt de vista psicomètric com en l'àmbit clínic” s’observa un “empitjorament respecte de l’exploració anterior”, realitzada el 18 de gener del 2024. En el cas Negreira, la Fiscalia investiga quin era l’objectiu dels pagaments que el FC Barcelona va fer entre el 2001 i el 2018 a José María Enríquez Negreira, aleshores vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres. Aquests abonaments, canalitzats a través de societats vinculades a l’exdirigent arbitral, van superar els set milions d’euros.
Enríquez Negreira va acudir el passat 24 de març a l’IMLCFC per sotmetre’s a una nova exploració forense, destinada a determinar si el seu deteriorament cognitiu li impedeix afrontar el procés penal. L’exvicepresident dels àrbitres s’havia sotmès prèviament a una revisió en gener del 2014 i l'octubre del 2023. La defensa de l’exdirigent arbitral, de 80 anys, havia al·legat que la seva demència havia empitjorat, motiu pel qual la jutgessa de Barcelona que instrueix el cas va sol·licitar una nova valoració pericial.
Les úniques declaracions d’Enríquez Negreira sobre els pagaments que va rebre del FC Barcelona les va fer davant l’Agència Tributària l’octubre del 2021, tres anys després que el club blaugrana trenqués la relació professional amb ell. En canvi, el febrer del 2023, l’exdirigent arbitral es va acollir al seu estat de salut i no va respondre a les preguntes dels investigadors de la Policia Nacional, al·legant que pateix Alzheimer. En aquella compareixença davant els inspectors d’Hisenda, l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres va assegurar que el Barça buscava que “tot fos neutral” amb els pagaments que li feia, però va negar haver utilitzat aquests diners per comprar àrbitres. Negreira també va explicar que, tot i haver estat vicepresident del CTA entre el 1994 i el 2018, mai no va cobrar per aquest càrrec, ja que tenia la seva pròpia empresa i, segons va afirmar, “cobrava del FC Barcelona”.
Què implica per a la causa?
La conseqüència pràctica és que la jutgessa haurà de decidir si Negreira està actualment en condicions de ser jutjat, ja que l’informe conclou que no entén l’abast del procediment judicial. Això, però, no implica automàticament l’arxivament de la causa. El que pot comportar és que la seva participació personal en el procés quedi limitada o condicionada pel seu estat de salut. La causa continua sustentant-se en la documentació, els informes policials, les conclusions d’Hisenda i la resta de diligències ja incorporades al sumari. Per això, encara que Negreira no declari o no pugui ser jutjat en el seu estat actual, el procediment pot continuar respecte de la resta d’investigats i dels fets que s’estan analitzant. Per a la defensa de Negreira, aquest informe reforça la petició d’evitar que sigui jutjat per la via ordinària o, com a mínim, d’ajornar el procediment contra ell. Per a les acusacions, en canvi, el principal risc és perdre la declaració directa de l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres, una peça clau per intentar aclarir quin era realment l’objectiu dels pagaments. L’impacte més delicat per al Barça és sobretot simbòlic i probatori. El club perd la possibilitat d’interrogar directament Negreira sobre els serveis que suposadament va prestar i sobre el motiu real dels pagaments. Ara bé, la possible responsabilitat del club no depèn només del seu testimoni, sinó del conjunt d’indicis, informes i documents incorporats al sumari.
Què investiga el cas Negreira?
El cas Negreira investiga una presumpta corrupció esportiva i afecta tant el club blaugrana com els seus expresidents Josep Maria Bartomeu i Sandro Rosell. La documentació judicial recull informació sobre els pagaments efectuats a Enríquez Negreira, els informes que suposadament elaborava per al Barça i el vincle que mantenia amb diversos responsables de l’entitat durant els anys investigats. L’informe elaborat per l’Agència Tributària l’abril del 2022, incorporat al sumari de la causa, sosté que l’exdirigent arbitral va facturar al Barça més de 7,5 milions d’euros entre el 2001 i el 2018. Segons aquest document, els pagaments es van canalitzar a través de tres societats: DASNIL 95 SL, NILSAD SCP i SOCCERCAM SL, aquesta última propietat del seu fill, Javier Enríquez Romero. Entre el 2016 i el 2018, període investigat per la Fiscalia, DASNIL 95 SL —la societat a través de la qual l’exdirigent arbitral facturava al FC Barcelona— va rebre pagaments del club blaugrana per un import superior als 1,6 milions d’euros.
Per la seva banda, NILSAD SCP va percebre un únic abonament de 50.000 euros el 2016, mentre que SOCCERCAM SL va facturar al Barça 450.120 euros. En conjunt, els pagaments durant aquests tres exercicis van ascendir a 2,1 milions d’euros. En aquell període, Enríquez Negreira va retirar en efectiu 557.871,52 euros, una quantitat que, segons les conclusions de l’Agència Tributària, “podria haver destinat directament a suposats pagaments a tercers”. Tot i això, Hisenda va advertir la Fiscalia que no havia pogut acreditar que els pagaments del FC Barcelona a l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres haguessin influït en la designació dels col·legiats ni alterat els resultats dels partits.
Hisenda descarta la compra d’àrbitres
El passat 18 de maig, la Dependència Regional d’Inspecció de Catalunya de l’Agència Tributària va concloure en un nou informe que els pagaments del FC Barcelona a José María Enríquez Negreira, exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres, no van ser destinats a pagar àrbitres ni a influir en els resultats esportius. El document, que reconeix abonaments de més de 7,5 milions d’euros entre el 2001 i el 2018, assenyala que no s’ha acreditat que aquests imports servissin per “comerciar amb informació reservada del comitè arbitral, influir en les designacions arbitrals o directament participar en l’alteració de resultats de partits”. "En aquest procediment no s'acrediten serveis prestats pel contribuent, per exemple, conèixer amb informació reservada el criteri dels àrbitres, ni les designacions arbitrals, ni res que se li sembli, ni que es pogués influir en resultats determinant-se, no ha quedat acreditat en el procediment inspector", assegura aquest nou informe. I afegeix: "No consten cap pagament a cap àrbitre i s'han requerit totes les sortides del compte bancari. No consta cap prova quant a què pogués influir en resultats".