La derrota del FC Barcelona a Londres ha obert més fronts dels que s'esperaven. No només es parla del nivell competitiu, dels errors individuals o del plantejament fallit. També es mira cap a dins, cap a les decisions de Hansi Flick, que han generat sorpresa, malestar i un creixent desconcert al vestidor. Entre els futbolistes més assenyalats per aquestes dinàmiques hi ha Dani Olmo, un dels jugadors que, segons diverses veus internes, està rebent el pitjor tracte del tècnic alemany.
La visita a Stamford Bridge era un examen de màxima exigència. El Barça arribava amb l'obligació de sumar per seguir viu en la lluita pel TOP-8 de la Champions League. Flick va decidir apostar per una alineació conservadora i un centre del camp inèdit, compost per Eric García, Frenkie de Jong i Fermín López. Una proposta més defensiva del que és habitual i que va deixar a la banqueta, de nou, Olmo.
Flick va deixar un cop més Dani Olmo a la banqueta
El partit d'aquest dimarts convidava més a formar amb un esquema més ofensiu, amb Olmo acompanyant Fermín a la mitjapunta. I ja no només pel seu perfil ofensiu que hagués suposat una amenaça més per als britànics.
Perquè Olmo s'està entrenant com el millor. No escatima esforços en cap entrenament. Segons els qui el veuen cada dia, és dels que més s'entrega, dels que més corre, dels que més accepta correccions. I encara que hagi estat una mica desencertat en els últims partits, aporta el que els va faltar a molts jugadors a Stamford Bridge: caràcter i rebel·lia
Tot i així, Flick continua marginant-lo. El tècnic aposta per ell quan els partits ja estan resolts, quan no hi ha marge per influir, quan la seva presència sembla més un gest de compromís que una decisió meditada. A Londres va tornar a passar: va entrar a la segona part, quan el 3-0 estava escrit i el Barça havia baixat els braços
Entrena com el millor, però ha perdut importància per a Flick
Dins del grup, alguns companys no entenen aquesta gestió. Saben que Olmo estava cridat a ser un dels líders del projecte i que va arribar amb l'etiqueta de jugador diferencial. Però aquesta importància no s'està reflectint. Més encara: hi ha qui comença a sospitar que Flick no acaba de confiar en ell, que la seva lectura tàctica competeix directament amb la visió que Olmo té del joc.
Mentrestant, el jugador manté la professionalitat. No es queixa, no respon amb gestos, no filtra descontentament. Però portes endins, el malestar creix. Dani Olmo, que va arribar per ser decisiu, se sent infrautilitzat i qüestionat sense motiu clar