L'ambient a Filadèlfia està més tens que mai. L'aleshores imparable Joel Embiid, MVP fa tot just tres temporades, s'ha convertit en el blanc de totes les crítiques després d'un inici de curs que ha deixat glaçats fins i tot els seguidors més fidels dels 76ers. En el primer partit de la temporada 2025-26, el pivot camerunès va lluir irreconeixible: 1 de 9 en tirs de camp, 0 de 4 en triples, tot just 4 punts i un -16 en 20 minuts que van fer saltar les alarmes.
El seu rendiment va ser tan baix que les xarxes socials van esclatar. La consigna va ser clara: “Nick Nurse, dóna-li el comandament a Maxey i seu a Embiid”. Els aficionats asseguren que l'equip juga millor sense la seva estrella que amb ella, un comentari impensable fa tot just tres anys, quan Embiid dominava la pintura de l'NBA a plaer.
El declivi d'un gegant: la preocupant forma física d'Embiid
El problema va més enllà de l'encert en el tir. El que preocupa la franquícia és que l'Embiid amb prou feines pot saltar, un detall devastador per a un jugador la carrera del qual s'ha construït sobre la seva potència física i capacitat per intimidar a la pintura. En diverses jugades de l'estrena, se'l va veure trotant amb dificultat, incapaç de reaccionar defensivament i sent superat per rivals molt més lleugers.
Les imatges de Xavier Tillman taponant un tir lent i sense força d'Embiid s'han tornat virals, símbol d'un ocàs que molts temen irreversible. Darrere d'aquesta malaptesa hi ha un historial mèdic aterridor: tres cirurgies al menisc esquerre, una fractura orbital a l'ull esquerre i un esquinç al lligament col·lateral radial a la mà esquerra, a més d'haver jugat només 19 partits la temporada passada. Un gegant de gairebé 130 quilos i 2,13 metres que sembla que està perdent la batalla contra el seu propi cos.
Nick Nurse, entre la lleialtat i la pressió de la graderia
L'entrenador dels Sixers, Nick Nurse, intenta mantenir la calma. En declaracions després del partit, va defensar el seu jugador estrella: “Estic content que sigui a la pista. Crec que encara té una mica d'òxid. Però crec que s'ha mogut bé i ha pres bones decisions”, va assegurar amb un to que va sonar més a excusa que a convicció. Però la realitat és que la paciència a Filadèlfia s'esgota. Els números no menteixen, i l'impacte d'Embiid a la pista ja no és positiu. Mentrestant, Tyrese Maxey, en ple auge, va firmar una actuació de 40 punts i va ser l'heroi de la remuntada davant d'un rival que semblava tenir el control. La seva energia i determinació van contrastar amb la passivitat del pivot, i l'afició ho sap. A la ment de tothom hi ha la mateixa pregunta: ha arribat el moment d'un canvi generacional als Sixers?
El públic de Filadèlfia és exigent, però també visionari. Volen veure Maxey amb les claus de l'equip i el rookie Edgecombe agafant protagonisme. Tots dos aporten velocitat, fam i frescor, just el que Embiid ja no pot oferir. Els aficionats no només demanen una rotació diferent: clamen per un nou lideratge al vestidor. La victòria per 116-117 va ser un bàlsam momentani, però també una prova irrefutable que l'equip flueix millor sense la dependència del pivot camerunès. El que abans era impensable, avui sembla inevitable: els Sixers poden guanyar sense Embiid.