Roberto Fernández va tenir davant la República Txeca l'oportunitat que esperava des que Luis de la Fuente el va incloure en la convocatòria. El davanter de l'Espanyol va debutar com a titular, va disputar els 90 minuts i va ajudar Espanya a guanyar per 3-1, però la seva estrena també va deixar una sèrie de dubtes. Es va moure bé com a referència ofensiva, va fixar els centrals i va deixar algunes pilotes de cara, tot i que durant massa fases del partit va resultar difícil trobar-lo.
El problema no va estar tant en el nivell del mateix Roberto com en el seu encaix amb el futbolista que actualment condiciona tot l'atac espanyol: Lamine Yamal. L'extrem del Barça va tornar a ser determinant, va obrir el marcador i va acumular bona part del perill des de la dreta. Roberto, en canvi, va participar poc fora de l'àrea i no va aconseguir establir una societat constant amb ell.
Lamine necessita mobilitat al seu voltant
Roberto és un davanter centre recognoscible. Li agrada fixar defenses, atacar l'àrea i utilitzar el seu cos per descarregar d'esquena. Ell mateix va explicar després del partit que va estar arrossegant centrals cap endins i cap enfora per generar espais als seus companys. La seva feina va ser útil i poc visible en un equip que genera espais al voltant de Lamine.
Espanya funciona especialment bé quan els jugadors propers a l'extrem blaugrana intercanvien posicions i apareixen constantment entre línies. Dani Olmo, Pedri o fins i tot els interiors poden acostar-se a Lamine i donar-li passades ràpides. Roberto ofereix una altra cosa: profunditat i presència dins de l'àrea. Aquesta diferència pot fer que l'atac resulti una mica més rígid quan el partit exigeix associacions curtes.
De la Fuente té altres alternatives
Això no significa que Roberto hagi desaprofitat la seva oportunitat. Va fregar el gol, va provocar accions perilloses i va acabar fins i tot forçant la segona groga de Krejci. El seu debut va ser competitiu i va deixar clar que pot aportar un perfil que Espanya no té en abundància.
Però De la Fuente haurà de decidir quin davanter potencia millor a Lamine. Si busca un nou que participi molt més en l'elaboració, Roberto pot perdre terreny davant de perfils més mòbils. El davanter de l'Espanyol ha demostrat que pot fixar centrals i atacar l'àrea; ara necessita demostrar que també pot integrar-se en l'ecosistema ofensiu que gira al voltant del jugador més desequilibrant de la Roja.