Ferran Torres comença a assumir que el seu futur al PSG pot no ser tan important com esperava. El davanter està marcant, té minuts i Luis Enrique confia en ell, però el primer gran examen del curs li va deixar un senyal difícil d'ignorar: en el clàssic contra l'Olympique de Marsella va començar a la banqueta. Va entrar després i va marcar, però va entendre el missatge.
El problema no està en el seu rendiment. Ferran Torres sent que està responent cada vegada que juga i que ha aprofitat bé les oportunitats. No obstant això, quan arriben els partits de màxim nivell, Luis Enrique continua pensant abans en altres noms. Per a un jugador que vol sentir-se decisiu, aquesta falta d'una posició rellevant comença a pesar.
Ferran tem quedar-se fora de les nits grans
L'espanyol sap que pot continuar acumulant minuts a la Ligue 1 i tenir protagonisme durant la temporada, però també comença a preguntar-se què passarà a la Champions quan el PSG hagi de jugar-se la temporada.
Luis Enrique valora la seva mobilitat, el seu gol i la seva capacitat per ocupar diverses posicions en el front d'atac, però no el considera encara una peça indiscutible en l'onze parisenc. La realitat és que les estrelles com Dembélé, Doué i Kvaratskhelia continuen partint amb avantatge en els partits més importants.
Comença a penedir-se d'haver sortit del Barça
Això és precisament el que més pesa a Ferran. A París té els seus minuts i gols, però comença a preguntar-se si marxar del Barça l'ha portat realment a l'escenari que esperava. Volia més protagonisme i ha trobat continuïtat, encara que no un paper central en els partits decisius. Entrar des de la banqueta i marcar contra el Marsella va reforçar encara més aquesta sensació. Va demostrar que pot respondre quan Luis Enrique recorre a ell, però va comprovar que ni tan sols el seu bon rendiment li garanteix començar d'inici.
Ferran continua tenint una relació propera amb diversos jugadors del Barça i sap perfectament el que va deixar enrere. Pedri continua sent un dels seus grans amics i l'atacant coneix un vestidor en el qual durant molt de temps va intentar guanyar-se un lloc.
Per això, més que pensar ja en un retorn concret, comença a aparèixer el penediment. Ferran volia sortir per sentir-se més important i avui està comprovant que al PSG també existeixen jerarquies difícils de trencar. Marca, juga i respon, però quan arriba una gran nit segueix mirant el partit des de la banqueta. I això comença a fer-li pensar que potser sortir del Barça no va ser tan bona decisió com imaginava.