Pedri ha sortit dels partits contra l'Iraq i el Perú amb una conclusió bastant clara, ja que Espanya no pot continuar ajuntant-lo amb Álex Baena en el mateix sector del camp. No es tracta d'assenyalar el jugador de l'Atlético de Madrid per falta de qualitat, perquè Baena té nivell, talent i capacitat de sobres per a ser important. El problema és d'encaix. Quan tots dos coincideixen, la selecció perd profunditat, perd amenaça i acaba jugant amb una banda molt menys perillosa.
I és que Pedri necessita una cosa molt concreta per a explotar tot el seu futbol, li agrada tenir un extrem profund i agressiu en aquesta zona. Un jugador que fixi el lateral, ataqui l'espai, obligui el rival a retrocedir. Quan això no passa, el centrecampista del Barça rep més vigilat i ha d'aparèixer massa lluny de l'àrea.
Baena no li dona el que necessita
La realitat és que Baena no és aquest tipus d'extrem. És un jugador associatiu, amb bon cop i qualitat per a ficar-se per dins, però no ofereix la profunditat constant que necessita Pedri per a sentir-se còmode. Tendeix a venir per dins, a demanar la pilota al peu i a ocupar zones on Espanya ja té talent de sobres.
D'aquesta manera, quan tots dos coincideixen, l'equip es torna més previsible. Pedri no troba un soci que estiri la defensa, sinó un altre futbolista que vol participar en espais semblants. Això provoca que la banda perdi recorregut i que el rival pugui defensar més junt. El problema no és que Baena no tingui nivell. El problema és que no encaixa bé amb la manera de jugar de Pedri.
Espanya necessita més verticalitat
Després del que s'ha vist contra l'Iraq i el Perú, la sensació és que Luis de la Fuente ha de prendre nota. I és que, si Pedri és al camp, necessita al seu costat un perfil molt més profund. Un extrem que amenaci, que trenqui i que doni amplitud real. Sense això, Espanya perd una via d'atac fonamental. Baena pot ser útil en altres contextos, en partits on faci falta pausa o última passada, però no sembla la millor parella per a Pedri des de l'inici.
Així doncs, el missatge és clar. Pedri i Baena no han de tornar a jugar junts si Espanya vol ser més perillosa. No és una qüestió de noms, sinó d'estructura. Amb tots dos al camp, la selecció té més toc, però molt menys tallant.