Àngel Franco Martínez va ser un àrbitre murcià que va dirigir 280 partits de la Primera Divisió al llarg de 17 temporades, des del 1969 fins al 1986. I els seus errors, propis de qualsevol col·legiat, van provocar que el futbol espanyol fos l'únic, fins al dia d'avui, en el qual els àrbitres no tenien nom, sinó 2 cognoms.
Tot es deu a una decisió pròpia del franquisme, al control del missatge fins al més mínim detall de tota dictadura, que a les portes de la dècada dels 70 encara tenia temps per fixar-se en la ximpleria més minúscula.
"Franco és molt dolent"
Fins a 1969, com passa a Anglaterra, Itàlia o Alemanya, els àrbitres espanyols eren coneguts públicament pel seu nom de pila i el primer cognom. Ángel Franco Martínez, doncs, era Ángel Franco, compartia cognom amb el caudillo, per la qual cosa qualsevol error seu provocava que tant els mitjans de comunicació com els jugadors, entrenadors o afició asseguressin que "Franco era molt dolent", "Franco s'havia equivocat" o Franco el que fos, sempre negatiu.
La dictadura no podia permetre que la gent pogués confondre el Franco àrbitre amb el Franco dictador o que hi hagués persones que aprofitessin el cognom per carregar en públic en contra del dirigent, per la qual cosa va forçar el col·legi d'àrbitres a dur a terme un canvi, que s'afegís el segon cognom a canvi de perdre el nom, per la qual cosa Ángel Franco, per exemple, va passar a ser Franco Martínez, per evitar qualsevol dubte.
Els àrbitres recuperen el seu nom
La decisió, per motius obvis, no va tardar a quallar, i durant 56 anys s'ha mantingut vigent, malgrat que alguns àrbitres consideraven que perdre el nom els deshumanitzava de cara a l'opinió pública i els aficionats. De fet, els àrbitres es denominaven pel seu nom i cognom en competicions europees i de seleccions, però tornaven als 2 cognoms en dirigir partits de la Lliga o de la Copa del Rei.
Doncs, aquest greuge desapareix a partir d'avui, quan el nou CTA promogut per la RFEF ha decidit recuperar la fórmula original. Els 20 àrbitres de la Lliga 2025/26, doncs, són: Jesús Gil (Gil Manzano), César Soto (Soto Grado), Mateo Busquets (Busquets Ferrer), Javier Alberola (Alberola Rojas), Ricardo de Burgos (de Burgos Bengoetxea), Alejandro José Hernández (Hernández Hernández), Alejandro Muñiz (Muñiz Ruiz), José Luis Munuera (Munuera Montero), José María Sánchez (Sánchez Martínez), Adrián Cordero (Cordera Vega), Guillermo Cuadra (Quadra Fernández), Isidro Díaz de Mera (Díaz de Mera Escuderos), Iosu Galech (Galech Apezteguía), Víctor García (García Verdura), José Luis Guzmán (Guzmán Mansilla), Francisco Hernández (Hernández Maeso), Juan Martínez (Martínez Munuera), Miguel Ángel Ortiz (Ortiz Arias), Alejandro Quintero (Quintero González) i Miguel Sesma (Sesma Espinosa).