La carrera de David Barrufet és sinònim d'èxit: 37 anys vinculat al Barça en els quals ho ha guanyat absolutament tot, amb un palmarès envejable. El president Joan Laporta i el seu equip van decidir que l'etapa de Barrufet al club blaugrana havia de finalitzar i ara és temps de reflexió i de buscar noves aventures.

Portes tota una vida al Barça. Et sap greu marxar?

"Sí, em sap greu. És casa meva, vaig arribar amb 14 anys, me'n vaig amb 51. La vida et porta a aquestes coses i has d'adaptar-te. És trist, però ens ha tocat viure-ho.

Ho acceptes?

Ho accepto, i tant. Ja està paït. Les coses per superar-les, cal acceptar-les. 

M'hauria agradat seguir"

Hauries seguit...

A mi m'hauria agradat seguir. És una decisió que s'ha pres des del club, és la decisió que creuen que és la correcta, però m'hauria agradat seguir. El Barça és casa meva. Amb aquesta decisió jo no tinc ni veu ni vot.

David Barrufet Egurrola Barca @FCB

Barrufet i el dorsal 71, tots els títols que té al Barça / FCB

En aquests 37 anys, t'has plantejat algun cop marxar del Barça?

Sempre m'he sentit còmode al Barça. Quan estava de jugador vaig tenir ofertes econòmiques que eren més altes que les que m'oferia el Barça, però el Barça és casa meva. Poder defensar la samarreta del Barça és el més gran i un somni fet realitat. Hem de ser conscients que s'ha acabat i que la vida continua i s'ha de buscar feina.

Tinc un parell de coses per fer que vull pensar bé"

Saps el que faràs?

No ho sé encara. Tinc un parell de coses per fer que vull pensar bé. Em vull prendre un temps per decidir-ho.

Feina no et faltarà.

Tinc un problema i és que m'agrada treballar [riu]. I he gaudit molt a la meva etapa al departament jurídic i com a mànager esportiu. I si fas una cosa, l'has de fer al màxim perquè després quan vagis a dormir, no et puguis retreure res. És una disciplina que aprens de jugador i jo també l'aplico ara a la vida.

T'agrada estar en actiu.

Sí, que el cap rumiï i que el cor bategui.

Hem fet l'any perfecte"

Amb una secció com la d'handbol, en la qual s'ha guanyat tot aquesta temporada, què és el que es pot millorar?

[Riu] Aquesta pregunta no me l'hauries de fer a mi. Jo només puc dir que aquest any ha estat fantàstic, estem molt contents, hem fet l'any perfecte. Millorar aquest any és impossible. El resultat d'aquest any no és perquè sí. Portem anys fent feina amb el Xavi i l'equip per tenir una plantilla compensada. Deixem un grandíssim equip i amb l'autovia oberta per guanyar moltes més Champions.

Els jugadors et van fer pujar per celebrar la Champions junts.

Sí. Durant aquests anys no he estat mai a les celebracions perquè considero que és una cosa dels jugadors. La meva feina és ajudar-los, però des de fora. Va ser molt maco que els jugadors em fessin pujar i aixecar la copa.

T'has pogut acomiadar d'ells?

Aquest dimarts vam tenir un dinar, però ja abans em vaig poder acomiadar de tots i parlar individualment amb cadascú. Ja els he dit que qualsevol cosa, comptin amb mi. El meu telèfon el tenen i sempre seran els meus jugadors.

Al final, el que queda són les relacions personals.

Exacte. El tracte i les relacions són molt importants. Aquest equip s'ha fet fort i això demostra que el vestidor està unit. Són molt bons nois, una barreja de veterans i joves.

Barça Aalborg Handbol / FC Barcelona

Els jugadors del Barça d'handbol celebren la Champions / FCB

Destacaries la relació amb algú especial o és el grup?

El grup és molt bo. Cada jugador té la seva faceta dins i fora del camp.

El vestidor s'ha reivindicat"

Més enllà de l'exigència esportiva, creus que s'han deixat de banda les relacions personals?

Els aspectes extraesportius han fet més fort a l'equip. Han fet que l'equip volgués guanyar per la gent que se'n va o volgués demostrar que són un gran equip. És molt difícil guanyar la Champions i a vegades és injust que només es valori aquest títol. Sembla que al Barça d'handbol se'l valori només per guanyar la Champions. El vestidor s'ha reivindicat aquest any, no només guanyant la Champions sinó tots els partits.

Hi havia aquesta pressió?

Alguns mitjans, si no guanyes la Champions, qualifiquen la temporada com un fracàs. Arribar a una Final Four no és cap fracàs.

No es valora suficient ser subcampió?

L'altre equip es prepara amb la mateixa mentalitat que la teva, que és la de guanyar. A una final pot passar qualsevol cosa. Guanyar una final és estar encertat, tenir sort... És un èxit arribar a la final, i òbviament, que l'èxit majúscul és guanyar-la. 

Clar.

Amb els olímpics passa una cosa i és que la pitjor medalla sembla la de plata. Mires al podi, els de l'or i els de bronze estan contents, però els de plata no. Amb el temps, es valora molt més aquesta de plata perquè has arribat a la final. 

David Barrufet Barca handbol Xavi Pascual @FCB

Barrufet i Pascual amb l'staff / FCB

Has guanyat medalles de tots els colors i amb el Barça, fins a 71 títols. Els tens tots guardats a casa en una habitació especial o no li dones tanta importància?

Tinc algun guardat. Però no soc materialista. Quan el meu fill era petit i venien amics seus a casa, es posaven les medalles i jugaven amb elles.

Et vas cansar de guanyar o sempre volies més?

A mi guanyar m'agrada [riu]. Entrenàvem cada dia per guanyar, igual que ara. Mai m'he cansat de guanyar i per guanyar sempre has de treballar més fort que el dia anterior.

Estudiar hauria de ser exigible per als esportistes"

A part de tenir una exitosa carrera esportiva, vas voler centrar els esforços en una carrera acadèmica. Ets llicenciat en dret. Recomanes a tots els esportistes professionals que no deixin de banda els estudis?

No ho recomano, hauria de ser exigible. És fonamental que ens formem. Estudiar et dona altres coses que l'esport no et dona. La vida de l'esportista és curta i després hi ha molts anys més. Si estàs preparat, és el millor. En lloc d'acabar una carrera en 4-5 anys, l'acabes en 8-9 perquè t'ho has de compaginar amb l'esport i no tens pressa. Durant aquests anys hem insistit als menuts que es dediquin a l'handbol, que és molt maco, però que es formin també. Tots els jugadors haurien de formar-se ja sigui una carrera o un mòdul. I no estem dient que tots vagin a la facultat, però que estudiïn. Quan estudies, el cervell funciona i acompanya tot el conjunt.

 

Imatge principal: David Barrufet (esquerra) i Xavi Pascual (dreta) amb la Champions / FCB