Franco Mastantuono viu a contrarellotge. Va arribar al Real Madrid fa tot just tres mesos i ja ha comprès que el temps, en aquest club, també es competeix. La seva ràpida adaptació, la seva personalitat i una tècnica natural que el distingeix d'altres joves talents van accelerar la seva integració al primer equip. No obstant això, el context actual l'obliga a fer un pas enrere. Amb Arda Güler en plena eclosió i Jude Bellingham recuperant la titularitat, el seu espai s'ha reduït dràsticament. I és en aquest escenari on Dani Carvajal, com a capità, ha intervingut amb un missatge clar: paciència.
El veterà lateral, referent moral del vestidor, ha assumit el seu paper d'equilibri. Sap que el jove argentí travessa una fase de creixement en què la impaciència pot ser el seu pitjor enemic. Però Carvajal també percep que el vestidor es mou sota una lògica cada vegada més exigent, i que certes jerarquies, especialment en atac, no sempre es gestionen amb la naturalitat que haurien. La seva mirada, més que crítica, és d'advertència.
Güler i Bellingham, prioritats clares
El gran moment d'Arda Güler, decisiu en les últimes jornades, i el retorn d'un Bellingham recuperat físicament i emocionalment, compliquen la presència de Mastantuono en l'onze. Xabi Alonso ho sap: l'anglès necessita ritme competitiu, i el turc, continuïtat per consolidar el seu enlairament. Per això, l'equació no deixa espai immediat per a l'argentí, que s'ha vist desplaçat sense que el seu rendiment hagi caigut.
Carvajal, sempre atent al clima intern, detecta un cert desequilibri en la distribució de minuts i rols. No és desconfiança oberta envers ningú, però sí la sensació que alguns jugadors, per nom o jerarquia, estan blindats davant la rotació. En un grup tan competitiu, aquests matisos no passen desapercebuts.
L'aprenentatge del temps
A Mastantuono se li valora la maduresa. Va entendre que el seu camí al Madrid havia de ser progressiu, que cada entrenament era una oportunitat i que el talent només es converteix en pes real quan se sosté. De River Plate a Chamartín, la seva evolució ha estat constant: més pausa en la presa de decisions, millor lectura tàctica i una capacitat d'adaptació inusual per a la seva edat. Però la suplència, ara inevitable, serà el seu veritable examen.
El cos tècnic, conscient del seu valor, prefereix protegir-lo abans que exposar-lo. I aquí, Carvajal exerceix de capità silenciós, recordant-li que fins i tot els grans van haver d'esperar: Vinícius, Rodrygo, Valverde... tots van tenir la seva etapa de banqueta abans d'assentar-se.