No és premi menor per a una regió que no arriba als 4 milions d'habitants. Croàcia es queda amb el tercer lloc del Mundial de Qatar 2022 en imposar-se al Marroc per 2-1. D'aquesta manera, el combinat escacat repeteix podi a la Copa del Món després de quedar com a subcampions a Rússia 2018.
Croàcia, una generació incombustible
I és que, fonamentada en el sòlid bloc que ha filat Zlatko Dolic, la generació incombustible vatreni segueix donant alegries als croats. Veterans i autèntics mestres del cuir com Luka Modric o Ivan Perisic han arribat a Qatar 2022 en un esplèndid estat de forma, però si els de la seva pasta es barregen amb la nova ventrada de talents com Lovro Majer, Borna Sosa i sobretot, Josko Gvardiol, significa que el futbol croat no perdrà cap àpex de qualitat.
Tancava la seva etapa al combinat nacional Ivan Rakitic, s'augura que ho faci aviat Luka Modric i poca més durada se'ls hi dona als també veterans Ivan Perisic i Dejan Lovren, però l'essència quedarà en futbolistes com Mateo Kovacic que s'han marcat un Mundial digne de les icones que rellevaran en el dia de demà.
L'històric Marroc de Regragui deixa el llistó africà en un quart lloc
I tot i la derrota, el Marroc de Regragui ja ha deixat escrit el seu nom a la història dels Mundials. Ho ha fet en nom de tot el continent africà, ja que han deixat el llistó del seu futbol a la quarta posició. Els 'Lleons de l'Atlas' han estat la sensació del torneig. De fet, els vaticinis que es basaven en la lògica no la situaven ni als vuitens de final. Cal recordar que els nord-africans compartien el Grup F amb la bronze de Rússia 2018, Bèlgica, i amb la plata, Croàcia.
Amb tot, la seva seguretat defensiva i les ganes de somiar li van permetre treure un valuós punt davant els croats, aprofitar-se de l'alienació belga per sumar-ne tres i segellar els vuitens amb una victòria contra el Canadà. Tot, sota la disciplina d'un entrenador arribat poc abans de l'inici de la cita mundialista que, entre altres coses, va recuperar un Hakim Ziyech que venia divorciat de la selecció per problemes disciplinaris.
L'esquerrà del Chelsea ha estat una de les atraccions del conjunt marroquí, però encara sort que el Marroc no s'ha perdut a fase de grups, que ens haguéssim perdut artistes com Azzeddine Ounahi. De Boufal ja sabíem que podíem esperar, la marroquineria és l'art de treballar el cuir i aquest en sap de sobra. La imaginació i el desvergonyiment, però també el sacrifici de ser lateral esquerre per tancar l'eixam que va turmentar Espanya als vuitens i Portugal als quarts. Nova plana pel bé del futbol. El món està igualat i el Marroc ha estat una manifestació que cada Mundial serà millor que l'anterior.