En una època en què el rugbi era pràcticament un esport exclusivament pels homes, un grup de dones d’Osona va decidir saltar al camp. Eren Les Cranques, l’equip femení que va néixer a principis dels anys vuitanta a Torelló i que, durant gairebé quatre anys, va trencar esquemes dins i fora del terreny de joc. Ara, una recerca impulsada pel professor de la UVic, Marià Pasarello, recupera la història d’aquelles jugadores i posa llum a un episodi poc conegut dels inicis del rugbi femení a Catalunya.
Un grup d'amigues que va fer història
Les Cranques van començar a prendre forma entre finals del 1980 i principis del 1981, coincidint amb l’impuls de l’esport escolar a l’Institut Cirviànum de Torelló. El grup estava format principalment per noies de Torelló i alguna de Manlleu, amb un nucli estable d’una vintena de jugadores. El nom no era casual, seguia el rastre de Els Crancs, l’equip masculí amb què compartien entorn i, sobretot, amistats. Precisament aquesta amistat és un dels elements que expliquen la força d’aquell equip: "Abans de ser un equip de rugbi, ja eren una colla d’amics i amigues", explica Pasarello.
En un moment en què els termes dones i rugbi encara semblaven conceptes difícils d’encaixar, elles simplement jugaven. No es definien necessàriament com a feministes ni com a activistes, però la seva presència sobre el terreny de joc ja suposava ocupar un espai que tradicionalment havia estat reservat als homes. Durant quatre anys, Les Cranques van consolidar un equip que va acabar convertint-se en una peça singular de la història esportiva d’Osona. Malauradament, la manca de relleu generacional, el final de l’etapa escolar i els canvis vitals de les jugadores van anar debilitant el grup.
La investigació dona veu a Les Cranques
El punt d’inflexió va arribar amb el trasllat de l’equip de Torelló a Vic. El canvi de població va coincidir amb un moment en què moltes de les jugadores deixaven enrere l’institut i començaven una nova etapa vital. Sense un relleu generacional clar, Les Cranques van anar perdent força fins a desaparèixer cap a finals del 1984. "No hi ha una data concreta ni d’inici ni de desaparició", explica Pasarello.
Ara, més de quaranta anys després, una investigació ha començat a reconstruir aquella història a través dels testimonis de 17 jugadores, 2 entrenadors i 2 entrenadores, com també familiars i documentació que fins ara no havia sortit a la llum. L’objectiu és recuperar la memòria d’un equip que va formar part dels primers passos del rugbi femení a Osona. Les seves protagonistes potser no sabien que estaven fent història, però cada entrenament i cada partit servien per demostrar que el rugbi també podia tenir accent femení.