La primera part ha fet saltar totes les alarmes. El repàs de l’Inter de Milà al Barça -i d’Antonio Conte a Ernesto Valverde- ha estat dels que es recorden durant molts anys. El conjunt blaugrana ha plantejat una pressió molt avançada i els italians, apostant pel clàssic 5-3-2 transalpí, no han tingut cap inconvenient per sortir amb la pilota jugada, de manera que han acabat assolint l’àrea de Ter Stegen constantment.

Al segon temps, en canvi, el rumb del partit ha canviat radicalment. El Barça estava jugant millor i Valverde, a més, ha substituït Sergio Busquets per Arturo Vidal, fet que s’ha traduït en un domini total en camp contrari. El moviment del tècnic blaugrana ha estat molt important, però el factor diferencial ha estat la qualitat dels jugadors.

Perquè el gol de l’empat, al cap i a la fi, ha arribat gràcies a una rematada descomunal de Luis Suárez. La seva volea des de la mitja lluna, inaccessible per la majoria de davanters, ha aixecat el Barça i també el públic del Camp Nou.

L’Inter compta amb un gran bloc format per jugadors fantàstics, però el cert és que probablement cap d’ells seria titular al Camp Nou. Alexis Sánchez, un excel·lent davanter desterrat de Barcelona, ha estat titular i ha passat desapercebut. Leo Messi, en canvi, ha reservat la seva energia per decidir el partit en els darrers instants. Factor qualitat: el Barça té els millors. Que es noti quan arribi la fase decisiva.