La confessió més sincera de Lamine Yamal: "Estava resant per dins perquè no fos res"

La selecció espanyola ja ha començat la seva concentració, amb les mirades posades al Mundial. I la seva gran estrella, Lamine Yamal, ha parlat en els seus micròfons i ha explicat com afronta una cita que li arriba en un moment especialment delicat. El futbolista del Barça continua recuperant-se de la lesió muscular que el pot deixar sense jugar els primers partits del torneig, però no ha amagat la il·lusió amb què viu les hores prèvies al seu primer Mundial. El davanter ha admès que va patir quan va notar les molèsties i que el primer pensament va ser que tot quedés en un ensurt. "Estava resant per dins perquè no fos res, perquè fos una rampa o qualsevol cosa", ha recordat.

De Rocafonda al gran somni del Mundial

El jove atacant ha explicat que la por no era només perdre’s uns dies de competició, sinó quedar-se sense viure una experiència que fa temps que espera. "Tenia por que fos greu, sobretot que no fos greu, però que pogués recaure i em pogués perdre el Mundial", ha assegurat. Tot i això, el blaugrana s’ha mostrat optimista i amb ganes de tornar al camp. El Mundial, diu, li dona una energia diferent. "La ment està com si no haguessis jugat cap partit en tota la temporada. Tinc moltes ganes de poder debutar", ha afirmat.

Yamal també ha mirat enrere per posar en context tot el que viu. Encara és molt jove, però la seva irrupció ha estat tan ràpida que de vegades sembla que porti una vida sencera a l’elit. Ell mateix ho explica: "En la meva ment és com si portés deu anys jugant a futbol, però en realitat en porto tres", ha dit. El jugador ha recordat que no fa tant jugava amb els amics al poliesportiu del barri i que ara es prepara per disputar la competició més important del futbol. "Que un nen que fa tres anys jugava amb tu ara estigui per jugar un Mundial ha de ser una cosa molt boja", ha afegit. També ha admès que s’ha imaginat moltes vegades aixecant el títol. "El Mundial és el més gran que té el futbol", ha sentenciat.

Exigència, lideratge i el record de Neymar

Malgrat la pressió que l’envolta, Lamine no defuig la responsabilitat. Al contrari, assegura que l’exigència l’ajuda a créixer i a mostrar la seva millor versió. "A mi em va millor quan l’exigència és més alta", ha explicat. El futbolista entén aquest context com un repte i no com una càrrega. En clau col·lectiva, ha destacat la força d’una selecció que arriba al torneig després de guanyar l’Eurocopa: "Per fi ha arribat el moment. Des que va acabar l’Eurocopa tots pensàvem que arribés aquest dia", ha apuntat. El davanter també ha volgut repartir protagonisme entre els seus companys i ha remarcat el pes de jugadors com Rodri, Oyarzabal, Pedri o Cucurella

Lamine Yamal España / Foto: RFEF
Lamine Yamal jugant un partit amb la selecció espanyola / Foto: RFEF

El costat més humà de Lamine ha aparegut quan ha parlat dels nens que li demanen fotos o autògrafs. El jugador ha admès que la fama també té una part feixuga i que a vegades enyora l’anonimat, però entén perfectament què senten els més petits quan el veuen. "Quan veig un nen petit, sé que en la seva ment veu el seu ídol i no entén que puguis tenir un mal dia", ha explicat. Yamal ha recordat que ell també va viure aquesta admiració amb Neymar. "Si em deien que havia d’anar a Rússia en tren, anava a Rússia en tren per fer-me la foto amb Neymar", ha confessat.