El Camp Nou va arribar a tenir capacitat per a uns 120.000 espectadors. Va ser el 1982, quan el Barça va ampliar el seu estadi per acollir el Mundial d'Espanya i preparar-lo per a una cita que situaria Barcelona davant milions d'espectadors. Aquell aforament incloïa localitats dempeus, una diferència fonamental respecte a les grades amb seients individuals que es van consolidar després. La reforma va coincidir amb l'arribada de Diego Armando Maradona al club.
En aquest sentit, l'argentí va conèixer l'estadi ampliat abans de vestir-hi la samarreta blaugrana. El 13 de juny va disputar amb l'Argentina el partit inaugural del Mundial contra Bèlgica, tot just uns dies després de confirmar-se el seu fitxatge pel Barça. La selecció europea va sorprendre la vigent campiona i va guanyar per 0-1. L'escenari que havia d'acompanyar els primers passos barcelonistes de Maradona va començar aquell estiu amb una decepció per a ell.
L'ampliació va funcionar al Mundial abans d'inaugurar-se oficialment
Les noves instal·lacions ja estaven operatives durant el campionat, però la inauguració oficial de l'ampliació es va reservar per al Trofeu Joan Gamper, el 24 d'agost. L'estadi va acollir cinc partits mundialistes, inclòs el partit inaugural i la semifinal entre Polònia i Itàlia. Aquella reforma va augmentar la capacitat i va adaptar les prestacions del camp a les exigències d'una competició que reunia les millors seleccions del món.
D'aquesta manera, el Gamper va permetre celebrar la transformació amb l'equip de casa. El torneig encara tenia format quadrangular i l'expectació per Maradona va omplir les grades: els partits del Barça contra l'Internacional i el Colònia van superar els 100.000 assistents, segons recorda el club. L'argentí va marcar davant el conjunt alemany i va oferir al públic una primera celebració golejadora amb la samarreta blaugrana en aquell escenari.
Les localitats dempeus expliquen aquell aforament gegantí
La xifra va començar a reduir-se quan les grades es van transformar per acomodar tots els espectadors asseguts. El 1994, la conversió de les localitats dempeus situades darrere de les porteries de la primera graderia va rebaixar la capacitat fins a unes 107.000 persones. També va desaparèixer el fossat de seguretat que envoltava el terreny de joc. L'estadi avançava cap a una altra distribució, amb menys públic i una organització diferent.
Així doncs, els 120.000 espectadors pertanyen a una etapa concreta. El 1998, l'adaptació de les localitats restants va deixar l'aforament en 99.354 persones, totes assegudes. El gegantí camp del Mundial va quedar en el record dels qui van viure aquelles grades.