L’Espanyol ja guanya com els grans equips. En un partit insípid els blanc-i-blaus s’han imposat a l’Osca (0-2) amb dos gols de Borja Iglesias i han trencat la mala ratxa fora de casa. La classificació no menteix: l’equip és segon amb disset punts i cada vegada queda més clar que aquesta temporada l’objectiu ha de ser Europa. El pare de l’èxit és a la banqueta. En només nou jornades Rubi ha aconseguit convertir un equip desil·lusionat en un dels millor conjunts de la Lliga.
Borja Iglesias trenca la monotonia
No ha estat el millor partit de la jornada, precisament. A la primera meitat l’Osca ha ofert intensitat i concentració però li ha faltat qualitat. L’Espanyol s’ha presentat al terreny de joc completament adormit, però en canvi ha sabut ser contundent. Els primers quaranta cinc minuts, en tot cas, han estat molt avorrits i només Borja Iglesias s’ha rebel·lat contra la parsimònia imperant.
L’Osca ha volgut demostrar a la seva afició que amb Francisco Rodríguez les coses canviarien. El nou entrenador del conjunt aragonès ha disposat un onze força ofensiu que s’ha traduït en bons minuts de joc, però els seus jugadors no han estat a l’alçada. Samuele Longo i Álex Gallar ho ha provat però en cap moment han aconseguit inquietar Diego López. L’Alcoraz, com és lògic, es desesperava. El seu públic encara no ha tastat una victòria de Primera Divisió.
L’Espanyol, per la seva banda, ha estat molt apàtic. La baixa de Sergi Darder s’ha notat, i és que Víctor Sánchez en cap moment s’ha acostat al nivell del balear. Ni possessió, ni passades entre línies, ni circulació àgil de la pilota. El segell de Rubi no es veia per enlloc, però aleshores ha aparegut Borja Iglesias. El davanter gallec només ha hagut d’empènyer una centrada de Dídac per fer el primer del partit. 0-1 i descans.
L'Espanyol no té pietat
A la segona part l’Espanyol ha demostrat més categoria i de seguida ha esmicolat les aspiracions de l’Osca. Quan només s’havien jugat vuit minuts Victor Sánchez s’ha desmarcat en profunditat i ha aconseguit anotar el segon gol del partit després de definir un u contra u davant Jovanovic. Malauradament per ell i el seu equip, la jugada estava anul·lada per fora de joc.
Però Borja Iglesias tenia més gana. Al minut 64 el davanter gallec ha rebut una passada a l’espai d’Hernán Pérez i posteriorment ha batut el porter local amb una elegant vaselina. Era el quart gol a la Lliga d’Iglesias, que comença a demostrar perquè la temporada passada va ser un dels millors jugadors de Segona Divisió.
A partir d’aquest moment el partit ha passat a millor vida. Rubi ha intentat reanimar-lo amb les entrades de Leo Baptistao, Pablo Piatti i Óscar Melendo, però l’estratègia no ha funcionat. L’Osca tampoc ha mostrat massa interès en reaccionar. Després del gol blanc-i-blau, els seus jugadors han estat més pendents de picabaralles que d'intentar remuntar. Només en els darrers minuts han demostrar cert orgull buscant un gol que els introduís de nou al partit. Irònicament, qui ha tingut l'ocasió més clara ha estat l'Espanyol: Mario Hermoso ha enviat una falta directa al travesser. Més enllà de l'anècdota, el futbolista blanc-i-blau està fent una temporada espectacular i s'ha convertit en un dels millors centrals de la competició.
L’Espanyol aconsegueix la primera victòria com a visitant i la primera porteria a zero a domicili. Abans de començar la Lliga, Darder va dir que l’obligació de l’equip era intentar guanyar el títol. Llavors semblava una bogeria, però per ara els resultats li estan donant la raó.