La temporada 2002/03, l'última amb Joan Gaspart a la presidència del Barça, és el clar exemple de com no s'han de fer les coses a l'hora de gestionar un club de l'elit. Va ser caòtica en tots els sentits, amb una planificació esportiva pèssima, amb canvi d'entrenador, de Van Gaal a Radomir Antic, amb crisi institucional i amb un final tristíssim, doncs Enric Reyna li va agafar el gust a la poltrona després de la dimissió de Gaspart i el primer equip es va classificar de miracle per disputar la Copa de la UEFA.
Per a alguns, Joan Gaspart ha deixat de ser el pitjor president de la història del Barça / ACN
Passats 18 anys, i després de la millor època de la història del club, s'estan seguint els mateixos passos, un darrere de l'altre, una cosa que semblava impensable, i en alguns aspectes fins i tot s'està empitjorant el llibre de ruta, fins al punt que molts ja creuen que Josep Maria Bartomeu ha superat Joan Gaspart en la discutible etiqueta de ser el pitjor president de la història del Barça.
Una planificació esportiva pèssima i enfocada als comptes
Els paral·lelismes entre les dues fosques temporades són evidents, encara que la dimitida junta de Bartomeu hagi utilitzat fins a avorrir l'excusa de la pandèmia del coronavirus que, sigui dit de passada, ha evitat l'allau de mocadorades que es va guanyar Gaspart i que l'històric número de firmes recollides per a la moció de censura fos encara més elevat. Com llavors, la planificació de la plantilla, el motiu que va exposar Bartomeu per no anar-se'n després del 2-8 de Lisboa, ha estat un autèntic esperpent, traient-se del damunt jugadors, sense pràcticament beneficis, amb l'únic objectiu que quadrar els comptes, però sense analitzar si seria possible fitxar substituts.
El 2-8 contra el Bayern, el moment més trist del Barça de Josep Maria Bartomeu / EFE
Si fa 18 anys l'escut va ser Van Gaal, en aquesta ocasió li ha tocat el rebre a Koeman, que s'ha hagut d'empassar el ser el dolent de la pel·lícula Suárez, a més de veure's sense Eric Garcia i Depay, les últimes esperances que tenia per disposar d'una plantilla més o menys competitiva.
Joan Gaspart, almenys, va tenir la decència d'acceptar els errors, admetre que estava decebut i presentar la dimissió, en comptes de buscar fantasmes fins i tot sota de les pedres com ha fet Bartomeu. I clar, els paral·lelismes entre Reyna i Tusquets, exemples del protagonisme mal entès, són tan evidents que fan por.
Ronald Koeman, llegenda del Barça, va ser l'últim escut utilitzat per Bartomeu / EFE
Un inici de Lliga pitjor que el de l'últim Barça de Gaspart
I després, és clar, estan els resultats, aquests números tan freds com irrefutables. I aquests diuen que l'inici de Lliga del Barça de Koeman, que només ha sumat 11 punts de 24 de possibles (3 victòries, 2 empats i 3 derrotes) ja és pitjor que l'inici de la Lliga 2002/03, la que va acabar amb el Barça traient el fetge per la boca per aconseguir la 6a posició. En aquella ocasió, després de 8 jornades, el conjunt blaugrana havia aconseguit un punt més. Per posar-se a tremolar.
Eric Garcia, que va esperar fins a l'últim dia per fitxar l'el Barça, és el clar exemple de la pèssima planificació esportiva duta a terme pel Barça / Europa Press
Fa 18 anys, Joan Laporta va assumir la presidència del FC Barcelona contra tot pronòstic per canviar el rumb del club. Al Barça, doncs, només li queda l'esperança d'acabar la temporada amb la màxima dignitat possible i esperar que el pròxim president, amb l'economia del club en estat crític, obri un miracle i torni a dirigir l'entitat a l'elit de la qual mai no hauria d'haver sortit.
Imatge principal: Josep Maria Bartomeu, marxant en cotxe de les oficines del Camp Nou / EFE