Número rodó per a Leo Messi, celebrant 600 partits amb el Barça, i també dia rodó per a l'equip després d'aconseguir una treballada victòria contra el Sevilla (2-1). L'argentí, més clau que mai en aquest equip, ha estat el director de l'orquestra amb Paco Alcácer com a arma més efectiva i amb un doblet decisiu.
Tot i el futbol i la victòria blaugrana, també ha estat un dia diferent per les noves reivindicacions del Camp Nou. Primer una senyera gegant acompanyada de les paraules 'justícia' en català i anglès, i després els molts càntics demanant 'llibertat' que s'han anat repetint al llarg del partit, han condicionat el caire més polític del partit. També presents pancartes de la grada d'animació demanant la llibertat dels presos polítics.
Messi mou i Alcácer resol
Potser un dels millors Barça d'Ernesto Valverde s'ha pogut veure contra el Sevilla, o almenys en l'inici del partit. Amb Paco Alcácer com a principal novetat de l'onze inicial, l'entrenador extremeny ha volgut contraatacar al seu rival de la banqueta andalusa. Eduardo Berizzo ha caigut al parany de Valverde i la seva tàctica de marcatge individual ha estat ineficaç.
El Barça ha tingut un desordre més ordenat que mai. Amb una formació canviant i amb Leo Messi com a principal referència. L'argentí ha aparegut al mig, s'ha mogut per la banda, ha estat present a la sortida de pilota i les seves participacions han estat decisives. Si el '10' té l'esfèric i les pilotes li arriben amb comoditat, no hi ha res a fer. I el Sevilla l'ha patit.
Mentrestant, al ritme de Messi, el Barça ha anat fent mal. En uns primers vint minuts extraordinaris, potser els millors de la temporada, han dominat el rival sense cap mena d'oposició. Potser també per les moltes reivindicacions de justícia pels presos polítics i la seva llibertat, els intents de deixar en silenci al Camp Nou, o la senyera i la paraula 'justícia' que ha exhibit el club a l'inici del matx. Sigui pel que sigui, el Sevilla ha sortit tocat, i Paco Alcácer els ha rematat.
El gran començament blaugrana ha acabat al minut 23 amb un gol del valencià. En la seva tercera titularitat de la temporada, després de l'estrena de la Lliga i l'estrena de la Copa, ha aconseguit el seu segon gol de la temporada. Passada a l'espai que llegeix a la perfecció, i definició tranquil·la per sota del cos del porter rival. Un gol que ha destensat el partit, el Sevilla ha tingut més participació, i on el Barça ha començat a cometre petites errades.
L'ofici del risc
Les sensacions del final de la primera meitat, tot i els quinze minuts de descans, han persistit sobre el terreny de joc. Un Barça còmode ha tingut el Sevilla controlat fins que han arriscat. Els andalusos s'han apropat perillosament a la porteria de Ter Stegen i en la sortida d'un córner li han fet el quart gol de la temporada.
El Barça, lluny de tremolar-li les cames, ha fet un nou pas endavant, ha posat de nou en marxa la màquina i ha resolt. Però si la festa era la de Messi, omnipresent durant tot el partit i sent l'ànima del Barça en els seus millors moments, ha estat novament Paco Alcácer qui ha fet el seu doblet pocs minuts després de rebre l'empat. El davanter valencià ha fet un gol de '9' pur i amb 66 minuts n'ha tingut prou per afegir-se el dia de la celebració dels 600 dies de Messi de blaugrana. Tres gols en 285 minuts.
L'últim risc del Sevilla, ha tornat a ser tirar l'equip endavant deixant l'esquena descoberta. Els andalusos ja no tenien res a perdre, però finalment el Barça se'n va a l'aturada de seleccions amb els tres punts, més líder i obligant els rivals a guanyar per seguir-li l'estela.