El futbol, com la vida en general, es pot mirar des de molts prismes. El què per algú és una situació agradable, per altres és un atzucac difícil de resoldre. Passa al món de l'esport, a la feina i també a les relacions amoroses. El món, en definitiva, és bastant complicat.

Fa uns anys, mirar els partits del Barça permetia que hom s'aïllés de totes les dicotomies del dia a dia. Amb Pep Guardiola a la banqueta, el conjunt blaugrana només oferia certeses: atropellava els rivals, golejava sense oposició i jugava tan bé que, encara que els astres s'alineessin i perdés el partit, el soci acabava satisfet. Només un boig o un neci s'hagués permès el luxe de no gaudir del xou. L'alegria va durar quatre anys i des de llavors res ha estat el mateix, però el Barça de Quique Setién, per moments i tot i les derrotes, il·lusiona el culer amb reminiscències del passat.

messi barça athletic efe

EFE

A San Mamés, el seu equip va signar un dels millors partits de la temporada fora de casa però, tot i així, va perdre. Tal com li va passar a Ernesto Valverde a la semifinal de la Supercopa d'Espanya, la inapel·lable superioritat vista sobre el terreny de joc no es va traduir en un resultat positiu i el Barça ho va acabar pagant amb un títol. Només en queden dos i el marge de maniobra ja és minúscul.

Del partit d'aquest dijous s'ha destacat que els homes de Setién es van plantar en camp contrari, que van comptar amb diverses ocasions per estrenar el marcador i que l'Athletic només va disparar un cop a porteria. I tot, practicant l'enyorat joc de posició. Les dades, però -tan fredes i cerebrals- confirmen que el domini no va ser tan aclaparador. A la segona part, el Barça només va poder marcar en dues ocasions amb xuts de Leo Messi i Antoine Griezmann i, tot i que l'encert en la passada va ser molt elevat, va faltar velocitat per penetrar l'àrea rival.

El Barça va jugar bé o només tenim ganes que això succeeixi per oblidar l'etapa de Valverde i la crisi institucional que viu el club? Potser, com diuen els Manel, alguna estona, què us penseu? També ens agrada estar contents.