No encerten Nike i el Barça en escollir un format revolucionari per a la nova samarreta de la temporada 2019/20. Si s'acaba confirmant el primer esbós, la nova equipació blaugrana serà escacada. Un format mai vist fins ara i que deixa de banda l'estil històric.

Una errada històrica

És cert que la samarreta segur que tindrà un èxit de vendes brutal. També provocarà un augment dels ingressos de manera substancial. Però trencarà amb la història del club.

Fins ara sempre s'han respectat les franges a la samarreta. Blau i grana combinats amb ratlles verticals, i un controvertit model horitzontal, però sempre combinant-les per definir una samarreta ja coneguda mundialment pels seus colors.

La primera samarreta del Barça històricament sempre ha barrejat les línies per autodefinir-se: més amples, més estretes, en més quantitat o en menys quantitat, però sempre franges. I ara es pretén canviar la història del club amb una revolució que comença rebre crítiques per part de l'afició.

Des de la primera equipació de la història al 1899 hi ha una clara divisió blau i grana. Després es va anar repetint, però canviant el model al llarg dels anys. I en els últims temps s'ha anat fent una variació més constant per la clara intenció de beneficiar-se dels ingressos del marxandatge.

Les segones samarretes sempre han estat dels colors grocs, taronges, verds, blaus, marrons, grisos, negres o, fins i tot, blancs. Però en tots els casos es mantenien les franges o s'utilitzava un únic color.

Els diners manen

L'única manera d'entendre aquesta intenció de revolucionar la samarreta és pels diners. El futbol ja no és únicament un esport que juga amb les emocions, que també, sinó que ara bona part és un negoci. I per seguir conservant l'èxit d'aquest negoci fan falta diners.

Any rere any els futbolistes cobren més, els diners que es paguen pels fitxatges augmenta i el món futbolístic creix dins d'una bombolla única i molt cara. A tot això, es busquen els ingressos de sota les pedres. Ja sigui per una millora en el contracte de televisió, per una marca local que pugui patrocinar l'equip o per una nova i revolucionària samarreta.

És la dictadura del nou negoci del futbol. El Barça es veu abocat a pervertir la seva història pels diners. Però hi ha d'haver un límit. El club ha de dir prou i ha de plantar cara a Nike, però sembla que ja és tard i el negoci té la paella agafada pel mànec. El Barça es desnaturalitza.