El Barça ha empatat a Balaídos i un dels seus millors migcampistes, Arthur Melo, ha disputat menys de deu minuts de joc. El motiu és lògic i raonable: l'interior serà jugador de la Juventus en les pròximes hores i, per tant, Quique Setién -per criteri propi o per ordres dels seus superiors- no ha volgut implicar-lo en la realitat immediata dels seus companys. Almenys no durant gaire estona.
Que intercanviar Arthur per Miralem Pjanic és una decisió molt arriscada és una qüestió que ja s'ha discutit en totes les tertúlies esportives del país. Que l'operació és una trampa legal dels directius culers per quadrar el balanç econòmic, també. El cas, però, és que l'adéu d'Arthur podria arribar a ser positiu. Sempre, és clar, que Setién i la secretaria tècnica siguin valents.
EFE
La peça que ha de comptar amb els minuts del brasiler té nom i cognom: Riqui Puig. Aquest dissabte, i, de nou, en un escenari de màxima exigència, el migcampista català ha tornat a demostrar perquè mereix ser titular amb regularitat.
A diferència d'homes com Ivan Rakitic o Arturo Vidal, l'interior del filial és capaç de donar continuïtat a les passades de l'equip i, a més, és determinant a la zona de tres quarts. Aquest fet, sumat a la seva ambició, velocitat i dinamisme, li atorguen la condició de figura imprescindible.
A Balaídos, el Barça s'ha acomiadat virtualment de la Lliga però s'ha endut una lliçó que li pot ser útil pel futur més immediat: que ningú allunyi Riqui de l'onze titular.