Per a un culer, qualsevol gol contra el Reial Madrid conté sempre una dosi extra de felicitat, possiblement perquè vivim en un país en el qual hi ha molta gent que, diumenge rere diumenge, simpatitza amb dos equips: el Barça i l’equip que aquella setmana s’enfronti als blancs. Ahir, però, el Barça va certificar una dada que feia gairebé mig segle que no es vivia: per primer cop en 45 anys, aquesta temporada el conjunt blaugrana no ha estat capaç de marcar-li cap gol a l’equip merengue.

messi barça efe

EFE

A l’hemeroteca hi ha gols inoblidables com el de Jeffren Suárez el dia del segon 5-0, el de Xavi Hernández segellant una victòria que significaria l’inici de l’era exitosa de Frank Rijlkaard o el de la cua de vaca de Romário en la primera maneta als blancs. Tanmateix, també hi ha gols mancats de bellesa que, per molt que ara gairebé ningú no recordi haver celebrat, algun dia van ser motiu d’alegria immensa.

Què se n’ha fet del determinant cop de cap de Mathieu en la primera temporada de Luis Enrique? I d’aquell gol d’Aleix Vidal que sentenciava la victòria en la primera visita d'Ernesto Valverde al Bernabéu, amb una rematada que va convertir-se en gol entrant a empentes i rodolons a la porteria i que possiblement només recordin a casa seva? Diu el novel·lista britànic Nick Hornby que celebrar un gol és tocar el cel amb una mà, per bé que mai dos gols no se celebren igual, ja que tot depèn del context, del moment i de la situació.

Si són contra el Madrid, però, a can Barça qualsevol gol és sempre motiu de celebració extra. Impossible oblidar a Giovanni fent botifarres als Ultra Sur a l'any 1997, a Puyol petonejant l’escut en el gloriós 2-6 de Pep Guardiola o a Messi traient-se la samarreta i ensenyant-la al públic blanc després de marcar el 2-3 fa quatre temporades.

Nesk  BIG 15264917

FC Barcelona

L’última vegada que el FC Barcelona va completar un any sencer sense marcar-li al Reial Madrid, els únics estrangers de la plantilla es deien Cruyff, Neeskens i Sotil. Ahir, 45 anys després i amb una alineació on només quatre jugadors de l’onze titular eren de la Masia, l’equip de Quique Setién no va ser capaç de brindar als aficionats culers l’alegria de celebrar un gol contra l’etern rival, la dosi de felicitat doble.

Així doncs, 365 dies després de l’última victòria al coliseu blanc (2 de març de 2019), aquell gol de Rakitic d’avui fa un any seguirà sent com a mínim fins la temporada vinent l’última ocasió en la qual els aficionats blaugrana hauran pogut tocar el cel amb la mà. Amb totes dues mans, com sempre que se li marca al Madrid.