El Barça juga als escacs i perd. La nova samarreta enroca la posició de la junta directiva de Josep Maria Bartomeu per continuar buscant l'èxit econòmic, però mata el Rei del tauler per una decisió més que controvertida que trenca els esquemes històrics d'una entitat blaugrana que mica en mica perd el que li queda de la seva puresa.

El Barça perd l'essència

Des de l'arribada de Qatar a la samarreta culer, a la temporada 2012/13, que el Barça es va començar a pervertir. Per primera vegada es va tacar una samarreta que només havia estat ocupada per Unicef i la seva vessant humanitària. Des d'aleshores que el club va perdre part de la seva essència i d'una història gairebé intacta des de la seva fundació a l'any 1899.

Uns valors que es mantenien a la samarreta i que es van acabar de pervertir quan per primera vegada es va tocar l'ordre de la samarreta. De les franges blaugrana verticals, que van perdurar intactes més de cent anys, fins que es va trencar l'estil a la temporada 2015/16 amb les primeres franges horitzontals de la història. Una decisió més que polèmica que, òbviament, va ser un èxit de vendes, però que va fer perdre el rumb de la història culer.

I ara arriba encara més la desnaturalització històrica del club. De les franges s'ha passat als quadres. Econòmicament i internacional és un gran èxit estratègic, però històricament és una errada imperdonable.

Traint l'acta fundacional

Precisament aquesta nova decisió de Nike, amb el beneplàcit del Barça i de la junta de Bartomeu, ha estat una catàstrofe que traeix l'acta fundacional de l'any 1899. Hans Gamper, el fundador i ideari del club, va fer una crida el 22 d'octubre del 1899 a la revista Los Deportes per formar un equip de futbol, i el 29 de novembre d'aquell mateix any Gamper i onze homes més van formar el Foot-ball Club Barcelona.

Aquella acta fundacional va ser l'origen del club, que en la seva segona reunió, en l'acte refundacional del club el 29 de novembre del 1899, es va establir la identitat. Precisament va ser aleshores quan es van determinar els colors i com seria la samarreta: "Se acordó que los colores que usará esta sociedad serán el azul oscuro y encarnado á rayas perpendiculares y en el pecho el escudo de Barcelona". Això era part de l'escrit que publicava la revista Los Deportes uns dies després.

Los Deportes - 17 de desembre de 1899


La fundació del club blaugrana també quedava reflectida a La Vanguardia: "Se trató además en la sesión, de los colores que reglamentariamente usará la sociedad en sus partidos, acordándose que estos sean el negro y encarnado á rayas perpendiculares y el escudo de Barcelona en el pecho".

La Vanguardia - 15 de desembre de 1899
Els socis ja van frenar l'escut

Un altre dels grans errors de Bartomeu va ser el redisseny de l'escut. També contra la història de l'entitat, es va voler modernitzar intentant treure les sigles FCB, històricament amb molt pes per la vessant catalanista de l'entitat, i també canviant els colors, intentant unificar sense sentit la gama cromàtica.

Aquell atac a la història va ser frenat pels socis, que en l'assemblea van declinar l'escut. Un contundent revés a Bartomeu que va portar a una extensa reflexió i que potser ara s'hauria de tornar a repetir. Els socis haurien d'actuar i reclamar que la història no es toca. La samarreta escacada segur que serà un èxit de vendes, però quin preu pagarà la història del Barça?