Aquesta era una Champions que estava destinada per al Barça fins a la tornada de les semifinals de la competició. La consigna de Leo Messi era clara, tornar a guanyar l’Orelluda després de quatre anys, i les actuacions de l’argentí provocaven que els blaugrana fossin els favorits per aixecar el títol.
Un partit perdut del Barça, però quin partit
El Barça va perdre només un partit en aquesta temporada de la Champions, però quin partit per perdre. 4-0 històric del Liverpool que va evidenciar que el ridícul de Roma no havia estat suficient. Els jugadors no van demostrar amor propi pel club i no es va veure cap bri d’esperança per capgirar el xoc.
La final de la Champions és el partit més esperat de l’any a nivell de clubs, amb audiències de milions i milions d’espectadors, però la d’enguany ha estat una final més que discreta. Liverpool i Tottenham no han volgut la pilota en cap moment i la tònica ha estat un joc lent i avorrit.
A banda del gol de Salah de penal en el minut 2, el més destacat de la primera meitat ha estat la irrupció d’una espontània en el minut 18. Poca concentració dels reds i dels spurs que es convertien en anades i vingudes, el partit estava completament boig.
Els aficionats de futbol més fidels al joc de toc somiaven amb una final entre Barça i Ajax, que de fet, i després de veure els resultats de l’anada, eren els favorits per ser a la final. La filosofia de Cruyff palesa en un terreny de joc haurà d’esperar almenys un altre any. Ha brillat el rock and roll de Klopp, que per fi guanya una final europea, però ha quedat clar el poc futbol dels britànics.