En temps d’incerteses polítiques, el Barça es torna a felicitar per aconseguir que Leo Messi segueixi bufant espelmes vestit de blaugrana. El ‘10’, amb un doblet i una assistència contra el Chelsea (3-0), classifica l’equip per als quarts de final de la Champions League i s’erigeix en la certesa més absoluta d’una afició que somia amb el triplet. 

Un senyor partit

L’ambient a l’estadi era el de les grans nits europees. Aquelles que han marcat a foc el caràcter del club. La Champions té una atmosfera especial, una mística única. Entre expectació i nerviosisme, gairebé 98.000 persones han omplert el Camp Nou per descobrir l’últim equip dels quarts. I per veure jugar Messi.

Ernesto Valverde es destapava en un dia a cara o creu. El Barça arribava de Londres amb un lleuger avantatge pel valor dels gols a camp contrari, però això no ha modificat el pla d’un entrenador que ha apostat per Ousmane Dembélé, renascut a Màlaga, i Andrés Iniesta, recuperat d’una lesió. El talent, al servei de l’equip. Valverde sabia que havien de marcar i el seu onze estava concebut per deixar l’especulació de banda.

Messi només ha tardat 129 segons en donar-li la raó. El ‘10’ ha necessitat una paret amb Luis Suárez per superar Courtois amb un xut creuat. El partit i l’eliminatòria estaven de cara perquè el seu geni així ho volia. La seva jugada feia saltar pels aires qualsevol tàctica i ho reduïa tot al simple terreny de les individualitats. El gol ha estat la guspira que ha encès el seu motor. Com en les seves millors nits, el davanter argentí ha canalitzat tot el joc del Barça. Les jugades milloraven quan passaven pels seus peus. I això ho sabien els companys.

Amb Messi en estat de gràcia, l’equip se sentia invencible. El Chelsea sabia que enviava el partit a la pròrroga amb un gol i no s’arronsava. La valentia dels anglesos ha tingut el 2-0 com a resposta. Una errada de Cesc Fàbregas al cercle central ha desbordat tota la inventiva de Messi. A la carrera i sense temps per pensar, ha deixat enrere dos defenses anglesos per donar-li el gol a Dembélé, que ha confirmat les bones sensacions amb un xut que només ha pogut aturar la xarxa.

Joc de números

El Barça havia fet la feina en 20 minuts primorosos de futbol. No s’amagava i guanyava l’intercanvi de cops. Amb solidaritat defensiva, l’equip reduïa espais i frenava contracops. Tothom corria. Ningú negociava una cursa. Tot i això, el Chelsea ha estat a punt d'aixecar la veu amb tres jugades gairebé consecutives que han frenat Ter Stegen i el pal.

El 2-0 dibuixava un escenari incert. El Barça corria el risc de quedar-se en terra de ningú si dubtava entre protegir el resultat o anar a buscar el tercer. Els dubtes, però, han quedat esvaïts ben ràpid. Suárez no ha aprofitat un regal de Courtois, però Messi ha volgut celebrar la seva recent paternitat amb el seu gol número 100 a la Champions. En una jugada marca de la casa, traçant una diagonal amb la pilota enganxada al peu esquerre, el ‘10’ del Barça ha submergit el Camp Nou en un estat d’èxtasi. La gent es posava les mans al cap perquè no creia el que veia. I dubtava entre aplaudir i treure el telèfon mòbil per gravar l’enèsima funció del millor jugador del món.

Amb el partit sentenciat i el Barça facturant l’equipatge cap a Nyon, seu del sorteig dels quarts de final, Valverde ha volgut reconciliar André Gomes amb una afició que l’ha rebut entre ovacions i aplaudiments.  A més, Pedro Rodríguez ha tingut, dos anys i mig després, el seu merescut homenatge.

El Chelsea ha onejat la bandera blanca i la falta de punteria blaugrana ha evitat que el resultat fos més sagnant. Messi ha acabat el partit caminant i amb les mans a la cintura, en una mostra de la feina ben feta. El Barça no es desvia del camí cap a la final de Kiev i suma la seva onzena temporada entre els vuit millors equips d'Europa.