El campió ha abandonat el títol al Vicente Calderón. El Barça no ha estat el Barça triomfador de Berlín, i ni tan sols el de fa dos mesos. S'ha acomiadat de la corona de forma trista. Capcot. Sense ritme i també sense velocitat. I sense llum. Tampoc sense ensenyar el seu estil. Al contrari. Aquest no és el meu Barça, diria més d'un culer. De res no servirà l'excusa que l'àrbitre, l'italià Nicola Rizzoli, va escamotejar un penal clar per mans de Gabi en el temps de descompte.

Ningú no s'explica on es va perdre aquell equip sincronitzat, que jugava de memòria, ni tampoc on s'ha ficat el trident Messi, Neymar i Suárez. En cinc partits ha passat de meravellar a decebre. Llavors treia pit perquè lluitava per tots els títols. Ara ja només li'n queden dos: la Lliga i la Copa. A Europa no hi va més. Les semifinals les jugaran Reial Madrid, Manchester City, Bayern de Munic i Atlètic.

Un campió especulatiu

Res no ha respost a les expectatives que s'esperaven al terreny de joc. Havia de ser un partit amb molts nervis i durant la primera part ha triomfat la tàctica de sant Job. Atlètic i Barça han jugat a escacs dels bons. Tots dos sabien les obertures, coneixien els 30 primers moviments. Jo no t'ataco i tu tampoc. El Barça ha tingut la pilota, però no ha fet mal. L'Atlètic, en canvi, ha proposat canvi de peces i ha provat fortuna amb xuts a la porteria de Ter Stegen. El Barça només ho ha fet en una ocasió gràcies a un xut de Neymar. Però res més.

Els homes de Luis Enrique sabien que el 0-0 els classificava, però els de Diego Simeone estaven assabentats que un gol els situava a les semifinals de la Champions. L'Atlètic, fidel al seu estil, ha esperat l'oportunitat com els grans caçadors. No ha tingut pressa. Ja collaria quan ho necessités. S'ha trobat un regal de Jordi Alba als 35 minuts. El lateral blaugrana davant de la pressió de dos jugadors de l'Atlètic ha decidit refusar la pilota en llarg en comptes d'enviar-la a la banda i esperar que la defensa es recompongués. Ha tingut la mala sort que el refús ha agafat la defensa en fals, i el centre de Saúl l'ha rematat Griezmann esplèndidament a gol. L'Atlètic ja tenia el que volia. El gol que els classificava. El Barça rebia un càstig merescut al seu futbol especulatiu. Res a veure amb les paraules de "venim a guanyar" en la prèvia del partit.

Sense Messi ni Neymar

El resum final podria dir que li ha faltat un gol al Barça, però Messi i Neymar han entrat en un túnel en el qual s'han quedat cecs. I Suárez, que va ser l'heroi en el partit del Camp Nou, en tenia prou amb barallar-se amb Godín. A la recerca del gol 500 de la seva carrera, l'argentí ha sumat el seu cinquè partit sense marcar. També es podria explicar que el Barça ha buscat el gol que el classificava amb més ànsia que cap en la segona part. Però no hi ha raó que expliqui per què no ha atacat amb la mateixa força i no ha tingut la mateixa iniciativa des del començament del partit.

Només quan s'ha vist perdut, quan ha observat que el somni de guanyar la Champions per segona vegada s'escapava ha sigut quan el Barça ha accelerat. Fins aleshores sobre la gespa del Vicente Calderón s'hi havia dibuixat un Barça groc, com els colors que ha vestit en una nit trista. Gris, sense idees ofensives, imprecís una altra vegada.

Només després que Saúl ha estavellat un cop de cap al travesser (53 m.) el Barça ha reaparegut, ha estat més incisiu, ha pres la iniciativa, s'ha posat la granota de feinejar i ha buscat el gol. Però s'ha estavellat contra el mur que ha posat l'Atlètic de Madrid en la seva defensa. Ja era molt tard. Tan descompost està l'equip, que Iniesta ha acabat cometent una mà a la seva àrea que ha significat el 2-0 definitiu.

El Barça no ha jugat per guanyar i ha perdut. En els últims partits, el trident no ha estat pas millor que Cristiano Ronaldo ni que Griezmann, autor dels dos gols que han classificat l'Atlètic. Aquest no és el meu Barça.

 

Els gols

1-0 Griezmann, 36'

2-0 Griezmann, 88'