El Reial Madrid s’ha deixat dos punts en la seva visita a San Mamés. Els de Zidane han empatat a zero contra l’Athletic Club i han desaprofitat l’oportunitat de retallar punts al Barça, líder de la Lliga. Tercer partit consecutiu dels blancs sense guanyar a camp contrari en la competició de la regularitat.

Partit de versions descafeïnades

El Madrid ha arribat al nou San Mamés amb l’entusiasme que la possibilitat de retallar punts al Barça li ha generat. Els blancs tenien la possibilitat d'escurçar distàncies respecte el seu màxim rival pel títol de Lliga i l’han volgut aprofitar. Una versió descafeïnada de l’Athletic els esperava en l’ambient màgic de futbol que el feu basc dibuixa en cada compromís dels seus.

Amb Ziganda al comandament de l’equip, els lleons no són tan lleons i no mosseguen amb la mateixa força. De guerrers en són igual, però molt més inofensius. Orgull i poc més. Fins i tot el seu golejador, Aduriz, ha fallat una ocasió imperdonable per trastocar el partit en els primers minuts. Per la seva sort, però, avui s’han trobat amb un conjunt força diferent al de la final de la Champions de la temporada passada.

I això que l’onze inicial era el mateix. Keylor ha tornat a la titularitat després d’un temps de baixa per lesió i els de Zidane han volgut oblidar la malastrugança de Bale amb les lesions, però amb Kroos, Modric i Cristiano lluny de la seva millor forma, el Madrid actual depèn molt de la connexió Marcelo-Isco. El brasiler augmenta infinitament les possibilitats ofensives dels seus; el malagueny posa la qualitat en els metres finals.

De tot menys futbol

Tot i que els madrilenys han intentat marcar un gol abans que l’àrbitre xiulés el final de la primera part, l’acte inicial del matx ha comptat amb els dits d’una mà les ocasions perilloses d’uns i altres. Molta lluita però poc futbol. Les imprecisions i els nervis han provocat que es generessin poques oportunitats i que les definicions no fossin les adequades per aprofitar-les.

Com en les últimes jornades, el Madrid ha pecat del que sempre havia estat la seva millor virtut: la verticalitat i la seva superioritat en les dues àrees. Keylor i Casilla no estan segurs sota pals i Cristiano i Benzema segueixen oferint actuacions molt deslluïdes. El portuguès, de fet, no ha aconseguit acabar amb la seva mala ratxa al nou San Mamés i encara no ha marcat en el feu basc des de la seva remodelació l’any 2013. Missió fracassada.

A la represa, el guió no ha variat i la representació ha seguit destacant per la seva poca brillantor. Raúl García i Sergio Ramos han continuat amb la seva particular lluita en què pràcticament a cada acció hi podia haver una amonestació per a cadascú, els migcampistes blancs s’han desorientat entre el ramat de lleons bascos i els porters han tingut poca feina. Només alguns jugadors intentaven rebel·lar-se amb futbol al que consideraven una sinopsi poc exigent per una pel·lícula que havia promès molt.

A mesura que han anat passant els minuts, però, les forces bilbaïnes han minvat i els de Zidane s’han fet amb el control absolut. De la pilota i del partit. Els locals han fet un pas enrere i s’han limitat a defensar-se dels atacs d’un Madrid que no ha millorat en joc però sí en ambició. La Catedral ha intentat animar els seus i Kepa s’ha posat la capa d’heroi pel que pogués passar.

Ramos tira la tovallola

Més val tard que mai, diuen. Els deu minuts finals han estat un assetjament total dels visitants fins que Sergio Ramos ha fet un cop de colze per segon cop, ha vist la segona targeta groga i, en conseqüència, ha hagut d’enfilar el camí cap als vestidors abans d’hora. L’expulsió ha animat l’Athletic, però l’empenta no ha anat acompanyada de frescor i el resultat no s’ha mogut.

Amb l’empat final, l’ensopegada del Barça contra el Celta al Camp Nou ha resultat menys transcendent. Els blaugrana respiren tranquils després de veure com mantenen els vuit punts de diferència respecte el seu màxim rival després que aquest hagi desaprofitat l’oportunitat per reenganxar-se a la Lliga.