L'AS Monaco és el rival del Barça en el Trofeu Joan Gamper 2024. El club que, malgrat formar part d'un país independent, juga a la lliga francesa, ja és un equip consolidat a la seva divisió i que veiem regularment viatjar per Europa. Però això no ha estat sempre així, i els alts i baixos que ha viscut en les darreres dècades han jugat amb els cors dels seus aficionats de mala manera. Repassem breument com va sorgir el club, la seva època daurada i els moments més caòtics de la seva història.
El monarca de Mònaco, espònsor oficial
El club es va formar l'any 1924, però en competicions menors. Els anys passaven i ningú coneixia el nom AS Monaco, el que no agradava gaire al príncep Rainier III. Seguidor de l'equip des de petit, l'any 1948 va decidir posar part de la seva fortuna per fer d'un club de tercera un dels grans de la lliga francesa. D'aquesta manera, 5 anys després arribarien a la primera divisió. El fitxatge de Lucien Leduc com a entrenador canviaria el futur de l'equip. L'any 1960 aconseguirien el seu primer títol, i un any després la primera lliga i classificació per a la Copa d'Europa. Amb Leduc a la banqueta van aconseguir 4 títols en 3 anys i semblava que l'auge de l'equip era imparable. La seva marxa, però, va significar la primera gran crisi.
Si l'any 1962 guanyaven la lliga i la copa, és difícil de creure que l'any 1968 perdessin la categoria, però així va ser. Tocava recuperar-se de nou, a poc a poc i bona lletra. 4 anys després van tornar a la màxima categoria, però sense dominar com ho havien fet anteriorment. Després de tants anys de sequera, l'any 1975 van tenir una idea magnífica: recupera Leduc. I, amb ell, van arribar dues llegendes del club: Delio Onnis (màxim golejador històric), i Jean-Luc Ettori (jugador amb més partits del club). Amb aquests personatges, 15 anys després del seu últim títol, el Mònaco tornava a guanyar la Ligue 1.
Arsène Wenger, llegenda del club
Els següents 10 anys van ser prou bons. Sense títols, però consolidats entre els 4 millors equips de França i jugant habitualment a Europa. Wenger arriba al club el 1987, com un entrenador sense gaire experiència, i guanya el títol de lliga en la seva primera temporada. Amb el francès a la banqueta, el nombre de superestrelles que van passar per l'equip va ser una cosa mai vista a Mònaco. George Weah (pilota d'or), Lilian Thuram, Thierry Henry, Jürgen Klinsmann i Emmanuel Petit, tots llegendes de la dècada dels 90 i els 2000. Amb tots aquests noms, el més estrany és que només van aconseguir un títol de lliga. I, finalment, Wenger va deixar la banqueta 7 anys després d'arribar, deixant pas a l'època daurada del club.
D'estar a punt de regnar a Europa al declivi del club en qüestió de mesos
L'any 1997 el Mònaco va aconseguir la seva sisena lliga i, 3 anys després, la setena. Amb un històric Didier Deschamps com a tècnic l'any 2003 va ser memorable, amb la seva primera gran actuació a Europa. A la fase de grups es van trobar amb el conegut Superdepor, el Deportivo de La Coruña plagat d'estrelles. Malgrat ser, a priori, un equip inferior, el Mònaco els va guanyar per 8-3 a casa, en un partit humiliant. La seva cursa va continuar eliminant el Lokomotiv de Moscú als vuitens, sense patir gaire, abans de trobar-se amb el Reial Madrid de "los galácticos". Fernando Morientes, cedit pel club blanc al Mònaco, va ser el millor de l'eliminatòria de quarts, i els espanyols van marxar a casa contra tot pronòstic. A les semifinals van eliminar el Chelsea, i només van caure a la final contra el Porto de Mourinho i Deco.
Però aquest èxit, en comptes de donar ales al club, només els va enfonsar. Molts dels jugadors van deixar l'equip per buscar una carrera a altres parts d'Europa, i Deschamps ja no trobava la tecla per fer funcionar el joc. A poc a poc es va anar apagant la flama i a partir de l'any 2006 es van convertir en un equip de mitja taula. 5 temporades al voltant de la desena posició i, finalment, descens a la Ligue 2 després de 35 anys a l'elit francesa.
Si el joc no dona resultats, els diners ho faran
En el seu primer curs a segona divisió va aparèixer la figura de Dmitri Rybolóvlev, un multimilionari rus. Dues temporades després, tornarien a la Ligue 1 i, a cop de talonari, Rybolóvlev convertiria el Mònaco en un dels grans de França, un cop més. L'any 2013, la inversió en fitxatges va ser demolidora. James Rodríguez, Joao Moutinho, Radamel Falcao, Éric Abidal, Ricardo Carvalho i Jérémy Toulalan, tots ells de cop, tots ells consolidats a grans equips. I amb Claudio Rainieri (sí, qui donaria la Premier al Leicester 3 anys després), a la banqueta. En un tres i no res, el club va posar contra les cordes un PSG que dominava amb mà de ferro després dels anys daurats de l'OL.
Malgrat no poder acabar de treure-li el títol al París, el Mònaco tornava a ser el segon millor equip de França. La temporada 2016-17 és, sense dubte, la millor del club en història recent. Amb un equip ple d'estrelles emergents, amb noms com Bernardo Silva o un nen de 17 anys anomenat Kylian Mbappé, el Mònaco va acabar com a subcampió de la Coupe de la Ligue i la Coupe de France i va caure a semifinals de la Champions League contra la Juventus. Tot això, dies abans d'aconseguir la gesta i prendre-li la lliga al PSG. Primer títol en més d'una dècada i amb els dos màxims golejadors de la lliga en Falcao i Mbappé per davant d'estrelles com Ibrahimović i Cavani.
Des d'aquella temporada, no hi ha hagut més èxits, i el club ha tornat a caure en la mediocritat de la mitja taula. Però ve d'una temporada de recuperació, en què van quedar subcampions i tornaran a la Champions League. Veurem com arriben a Barcelona per disputar aquest torneig.