Deien que Arturo Vidal es va fitxar per jugar en camps con el Coliseum Alfonso Pérez. Segons explicaven, el futbol del xilè és la millor recepta per afrontar reptes com el de l’estadi del Getafe, on el Barça, tot i que ha acabat guanyant, s’ha trobat un equip dur i combatiu que no ha regalat ni un metre.

És indubtable que Arturo Vidal és un jugador diferent a la resta de migcampistes de la plantilla blaugrana. El xilè aporta lluita i posa el cap on la resta de companys no posen ni la bota, però cal preguntar-se si la seva aportació és el què un equip com el Barça necessita.

Jugar una freda nit de gener a Getafe no és el somni de cap futbolista, això està clar. Ara bé, apostar per futbolistes com Arturo Vidal i convertir el partit en una guerra només empitjora la situació. En el món del futbol, quan el llenguatge bèl·lic entre en escena és que les coses no van bé. Sobretot a Can Barça.

A Getafe hi ha qui haurà gaudit del joc d’Arturo Vidal -ha lluitat com ningú i ha vist una groga-, però el cert és que el Barça no ha dominat el partit, especialment a la segona part. Sense Sergio Busquets, només Arthur Melo ha provat de retrobar-se amb un estil de joc que, curiosament, ell només ha viscut a través de la televisió.

Arturo Vidal és la solució a un problema creat pel propi Barça. Apostant pel joc de posició el futbolista xilè seria un recurs interessant, però mai una peça estructural per visitar el camp del setè classificat.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat