Guanyar l’Open d’Austràlia ha permès a Carlos Alcaraz entrar definitivament a la història del tenis en convertir-se en el jugador més jove a guanyar els quatre Grand Slams, però l’èxit esportiu no es tradueix íntegrament en un guany econòmic net. Tot i aixecar el trofeu a la Rod Laver Arena i endur-se el premi més elevat mai repartit pel torneig, el tenista murcià veurà com una part molt important d’aquests ingressos no arribaran mai al seu compte corrent. El motiu és la fiscalitat australiana, que aplica impostos elevats als esportistes estrangers que competeixen al país.
El cop fiscal a Alcaraz per guanyar l'Open d'Austràlia
El premi brut per al campió del quadre masculí és de 4.150.000 dòlars australians, una xifra que representa un increment del 19% respecte a l’edició anterior. Tanmateix, aquesta quantitat està subjecta a una taxa impositiva aproximada del 32,5%, segons informen mitjans australians. Això implica que Alcaraz haurà de pagar prop d’1.350.000 dòlars australians en impostos, és a dir, gairebé 800.000 euros. Un cop aplicada aquesta retenció, el guanyador de l’Open d’Austràlia acabarà percebent al voltant d’1.600.000 euros nets. A diferència d’altres esports, els jugadors de tenis no tributen a través de l’ATP o la WTA, sinó que ho fan segons la legislació del país on es disputa cada torneig. En el cas d’Austràlia, els tenistes internacionals són considerats residents fiscals no permanents, fet que els obliga a declarar tots els ingressos generats dins del territori australià. A banda, aquests ingressos s’han de declarar també davant Hisenda, aplicant-se els mecanismes per evitar la doble imposició pels impostos ja pagats a l’estranger.
Una realitat que va més enllà d’Alcaraz
La situació no és nova, però torna a posar sobre la taula el debat sobre el repartiment dels ingressos als grans tornejos. Segons mitjans australians, representants dels deu primers jugadors i jugadores del rànquing mundial van mantenir reunions amb l’organització abans de l’inici del torneig per reclamar una porció més gran dels beneficis globals de l’Open d’Austràlia. L’objectiu seria compensar l’impacte fiscal que redueix de manera considerable els guanys finals dels campions.
Tot i aquesta pèrdua econòmica, el balanç global d’Alcaraz continua sent extraordinari. Amb aquest triomf, el murcià ja supera els 62 milions de dòlars acumulats en premis al llarg de la seva carrera, consolidant-se entre els jugadors més rendibles del circuit tot i la seva joventut. A més, el seu èxit esportiu reforça encara més el seu valor comercial i mediàtic, un aspecte clau en els ingressos fora de la pista. El cas d’Alcaraz exemplifica una realitat sovint invisible per al gran públic: darrere de les xifres milionàries que anuncien els Grand Slams, una part molt important dels premis es queda pel camí en forma d’impostos. Guanyar a Melbourne continua sent un somni esportiu, però també un recordatori que no tot el que brilla a la pista acaba arribant net a la butxaca.