Coincidint amb l’aturada de seleccions, quan els clubs interrompen les competicions oficials, sempre reapareix la mateixa pregunta: com seria la selecció de Catalunya si pogués disputar partits oficials i competir en tornejos com una Eurocopa o un Mundial? La reflexió agafa encara més força veient l’última convocatòria de Luis de la Fuente, en què hi ha fins a set futbolistes catalans: Joan Garcia, David Raya, Pau Cubarsí, Marc Cucurella, Dani Olmo, Víctor Muñoz i Lamine Yamal. Una xifra espectacular que convida a pensar que una hipotètica Catalunya tindria arguments de sobres per competir al màxim nivell. I, sobretot, que podria presentar un onze titular d’autèntiques garanties.
Porteria i defensa de primer nivell
A la porteria, el nivell seria altíssim. Joan Garcia, del Barça, s’ha consolidat com un dels millors porters del món i ja és una referència sota pals. L’altra gran alternativa seria David Raya, titular a l’Arsenal i també situat entre els porters més fiables del panorama internacional. A la defensa, el potencial no baixa. Al lateral esquerre, Catalunya tindria dues opcions de primer ordre: Marc Cucurella, indiscutible al Chelsea, i Alejandro Balde, peça important al Barça. Una demarcació, per tant, més que ben coberta. A l’eix de la defensa, una possibilitat molt atractiva seria Pau Cubarsí al perfil dret i Gerard Martín a l’esquerre. Cubarsí ja s’ha consolidat com un central de present i de futur, mentre que Gerard Martín ha fet un pas endavant molt notable aquesta temporada i ha crescut sota les ordres de Hansi Flick. Al lateral dret, Eric Garcia apareix com una opció de molt nivell gràcies a la seva polivalència, ja que pot actuar tant a la banda com a l’eix o fins i tot al mig del camp. L’altra alternativa seria Arnau Martínez, un dels futbolistes importants del Girona.
Un mig del camp amb criteri i una davantera diferencial
Al mig del camp, el nivell tampoc no baixa. Ni de bon tros. Com a pivot apareix Marc Bernal, que en els seus darrers partits amb el Barça ha deixat una impressió excel·lent i ha confirmat que és un jugador amb moltíssim futur. Al seu costat hi encaixa perfectament Aleix Garcia, exjugador del Girona i actual peça important del Bayer Leverkusen, un futbolista amb criteri, qualitat i capacitat per governar el ritme del partit. També hi entra Marc Casadó, un jugador que ha perdut protagonisme al Barça en alguns trams, però que continua sent un migcampista de molta fiabilitat i nivell. Això fa que noms com Sergi Altimira o Edu Expósito, que també tindrien arguments per entrar a la llista, quedin fora d’un hipotètic onze inicial per pura competència.
A dalt, el talent encara és més diferencial. A l’extrem esquerre, una opció molt atractiva seria situar-hi Dani Olmo, amb llibertat per anar cap a dins i intervenir entre línies, allà on més desequilibra i on marca diferències amb la seva qualitat. Una altra possibilitat seria col·locar-lo per dins, en una posició més centrada, i obrir la banda esquerra per a Víctor Muñoz, una de les revelacions de la Lliga i internacional amb Luis de la Fuente. Com a davanter centre, Catalunya també tindria alternatives de pes, amb futbolistes com Gerard Moreno o Ferran Jutglà, dos perfils diferents però perfectament vàlids per liderar l’atac. I a la dreta apareix la gran joia de la corona, Lamine Yamal, avui ja una estrella mundial i, per a molts, un dels millors futbolistes del planeta.