Fa 24 anys que Anglaterra i Argentina no es veuen les cares en un Mundial, un enfrontament que des del 1982 és molt més que un partit de futbol, sobretot per als argentins. I és que al país sud-americà segueix ben latent la Guerra de les Malvines en la qual va caure derrotat contra el Regne Unit de Margaret Tatcher. El conflicte es va traslladar als terrenys de joc al Mundial 86, als quarts de final, en aquell inoblidable Anglaterra - Argentina a l'Azteca en el qual Maradona va aconseguir dos gols per a la llegenda, el de la Mà de Déu i el dels mil i un eslàloms.
50 anys de reivindicació argentina
El combustible de la Guerra de les Malvines va començar a recarregar-se el 1833, quan el Regne Unit, en plena expansió colonialista, va prendre el control de les Illes Malvines, també conegudes com a Illes Falkand, un arxipèlag situat a l'Atlàntic Sud, a uns 500 quilòmetres de l'Argentina. A més, va fer el mateix amb les illes Geòrgies del Sud i Sandwich del Sud. En aquell moment, Les Malvines eren administrades per les Províncies Unides del Riu de la Plata, precursor de l'Argentina, per la qual cosa el reclam diplomàtic per recuperar les illes va ser constant. L'ONU va acceptar la disputa, encara que mai es va arribar a plantejar realment el canvi de sobirania.
Així va ser com a l'inici de la dècada dels 80, l'Argentina va començar a plantejar la necessitat de prendre el control de les Malvines. No cal oblidar que el país sud-americà estava governat per una Junta Militar liderada per Videla, amb el Tinent General Leopoldo Galtieri com a pes pesant. Al seu torn, el Regne Unit travessava una greu crisi econòmica. La dictadura de Videla necessitava un cop patri, després de guanyar el Mundial 78, per la qual cosa va decidir anar a buscar unes illes que considerava pròpies, pensant que Anglaterra, a 12.000 quilòmetres de distància, no oferiria resistència.
La Guerra de les Malvines i la desfeta argentina
El pla es va iniciar el 2 d'abril de 1982, quan les forces argentines van desembarcar a les illes i en van prendre el control, sense causar baixes. El Regne Unit, lluny d'oblidar-se de les Malvines, va respondre amb contundència. Margaret Thatcher va organitzar una important força naval i aèria, que va desplaçar fins a la zona per recuperar les illes. El 2 de maig, un submarí britànic va enfonsar el creuer argentí ARA General Belgrano, causant la mort de 323 tripulants. Dos dies després, l'aviació argentina va enfonsar el destructor britànic HMS Sheffield mitjançant l'impacte d'un míssil Exocet, demostrant que ambdues forces eren capaces d'infligir importants pèrdues.
Tot i així, el poder militar britànic era superior, a la qual cosa s'afegeix la poca preparació dels soldats argentins, la majoria joves que estaven fent el servei militar obligatori, que van haver d'afrontar condicions climàtiques extremes, amb fred, forts vents, pluges, i neu. El 14 de juny, 2 mesos i 12 dies després, l'Argentina va signar la rendició d'un conflicte que va deixar un saldo de 649 militars argentins, 255 militars britànics i tres civils illencs morts, a més de més d'un miler de ferits entre ambdós bàndols. A nivell polític, la derrota va debilitar la dictadura militar i va accelerar el retorn de la democràcia, que va arribar un any després. Al Regne Unit, la popularitat de Margaret es va disparar i va arrasar en les següents eleccions.
França i Espanya, els altres semifinalistes, també se les van tenir per les Malvines
Una dada curiosa és que molt abans que l'Argentina i el Regne Unit s'enfrontessin per les Illes Malvines, altres dos països van tenir un conflicte diplomàtic per les illes. I van ser precisament els altres dos que han arribat a les semifinals del Mundial 2026, França i Espanya. Al segle XVI, ambdós països, a més del Regne Unit, es van atribuir el descobriment de les illes per defensar la seva sobirania, encara que mai es van trobar documents fiables que determinessin qui va arribar abans. Al llarg dels anys, els tres països colonitzadors van intentar dominar l'arxipèlag. El 1763, França va enviar una expedició per quedar-se a les Malvines, el primer assentament permanent en unes illes on les condicions climàtiques són nefastes, la qual cosa va provocar la ira espanyola.
El 1766, el rei Lluís XV de França va acceptar les protestes espanyoles i va lliurar l'establiment de Port Louis. El següent canvi de mans es va produir el 1820, durant el procés d'independència de l'Argentina, que va prendre possessió de les illes, en considerar que estaven en el seu espai d'influència. El 1833, però, el Regne Unit va entrar en acció i es va apoderar de les Malvines, defensant que formaven part del seu imperi, en haver estat el primer a descobrir-la. La metxa de la Guerra de les Malvines del 1982 s'acabava d'encendre.