Anglaterra ha aconseguit aquest diumenge una victòria històrica en imposar-se a Alemanya a la final de l'Eurocopa femenina (2-1). Les amfitriones, que tenien el suport d'un Wembley ple a rebentar, no han estat superiors, però el poc encert d'Alemanya en la rematada i l'ímpetu i la intensitat amb què han jugat els ha permès imposar-se a una Alemanya que havia guanyat les 8 finals que havia disputat fins ara. Anglaterra, per la seva part, havia perdut dus 2 finals prèvies. Les germàniques, a més, ha patit un tremend contratemps en la prèvia, quan Alexandra Popp, la seva gran estrella i golejadora, s'ha lesionat a l'escalfament. La davantera, que estava en un moment espectacular, no havia pogut jugar les dues darreres Eurocopes.

Una de les grans imatges de la final ha estat l'impressionant ambient de Wembley, amb 87.192 persones, rècord en una final d'una Europa. L'anterior era de 1964, quan 79.115 persones van anar al Santiago Bernabéu a veure en directe l'Espanya-URSS en la que les amfitrionas es van imposar 2-1.

La polèmica torna a afavorir Anglaterra

Com s'esperava, Anglaterra ha sortit amb força, a intentar donar-li ritme al partit, mentre que Alemanya ha provat de fer al contrari, interrompre el joc a través de la possessió, per evitar les ràpides transicions de les angleses. La primera gran ocasió de la final ha acabat amb polèmica. Alemanya ha estat molt a prop de marcar el 0-1, en una acció rocambolesca en la qual la pilota no ha entrat després de rebotar en diverses defenses. El problema és que un d'aquests rebots ha donat al braç d'una jugadora, un penal clar que ha estat revisat pel VAR i que, incomprensiblement, no ha estat decretat. La resposta anglesa ha arribat en el minut 38, en una fantàstica jugada per la banda dreta de Mead que White ha finalitzat amb un tret per sobre del travesser.

Com va passar en el partit de quarts entre Anglaterra i Espanya, el VAR ha tornat a ser inservible, ja que ha passat per alt una acció bastant òbvia per a tothom, un penal clar que podria haver-lo canviat tot.

Quan la fe mou muntanyes

Alemanya ha sortit molt millor que Anglaterra després del descans. El combinat germànic, molt ben assentat, ha començat a trepitjar àrea i generar perill. Primer ho ha intentat Wassmuth, que sola davant d'Earps ha disparat molt fluix (47). I tot seguit ha estat el torn de Magull, que amb tot per marcar ha disparat fora (49). I quan millor estava jugant Alemanya ha arribat el gol d'Anglaterra. L'1-0 l'ha iniciat Walsh, amb una espectacular passada en llarg a Toone. L'anglesa ha encarat sola Frohms i l'ha superat amb una vaselina espectacular (64). El gol no ha afectat Alemanya, que ha seguit amb el pla previst. Just després de l'1-0, Magull ha disparat al travesser (66). Finalment, la davantera del Bayern de Munic ha trobat el premi a la seva insistència i en el minut 77 ha aconseguit l'empat, després d'una excel·lent combinació col·lectiva, portant el partit a la pròrroga.

Al temps extra, Alemanya ha continuat sent superior, davant d'una Anglaterra cada vegada més tancada dins de la seva àrea. Totes les arribades perilloses, tanmateix, s'han quedat sense rematada, en una clara demostració que han notat moltíssim a faltar Popp. I com ha passat amb l'1-0, el 2-1 ha arribat quan pitjor ho estava passant Anglaterra. Kelly ha aprofitat una pilota morta dins de l'àrea per aconseguir un gol històric. L'equip amfitrió no ha estat millor i hi ha hagut polèmica, però ha aconseguit trencar un malefici que semblava no tenir final.