Al Reial Madrid les decisions mai passen inadvertides. I menys quan es tracta d'un jugador que somiava amb consolidar-se. Però la realitat és una altra. I ara es confirma el que Carlo Ancelotti ja havia advertit al seu dia: Fran García no tenia nivell suficient. No per a aquest club. I no per a un equip que exigeix excel·lència cada cap de setmana.
L'arribada de Xabi Alonso va ser vista com una oportunitat per a molts. Un nou entrenador. Un nou enfocament. Una nova porta oberta per a aquells que havien perdut protagonisme amb l'entrenador italià. Entre ells, Fran García, un futbolista que esperava rellançar la seva carrera. Esperava minuts i confiança. Però res ha canviat. La seva situació ha estat fins i tot pitjor. El temps ha demostrat que Ancelotti no s'equivocava.
Fran García, molt lluny de les expectatives
La il·lusió es va disparar després del Mundial de Clubs. Una lesió a la banda esquerra va obrir un forat. Va poder jugar i mostrar-se. Va deixar accions bones. Semblava que podia créixer i que era el començament d'alguna cosa. Però el club tenia altres plans. El president no va dubtar. Tot i tenir dos jugadors per al carril esquerre com Ferland Mendy i el propi Fran García, va pagar 50 milions per Álvaro Carreras. Va apostar fort. I va segellar el destí de Fran. A partir d'aquell moment, la seva presència al camp va caure en picat.
Les xifres són contundents. Només quatre titularitats en tota la temporada. Minuts solts. Aparicions testimonials. I una sensació constant: cada vegada que juga, l'equip pateix. La banda queda exposada i el ritme es perd. El nivell es desploma. I el missatge intern és clar. Per a molts dins del club, quan ell és al camp, el Madrid juga amb deu.
El Reial Madrid escoltarà ofertes
L'última prova va arribar davant el Girona. Un partit que demanava seguretat, concentració i jerarquia. I va ocórrer el contrari. Fran García va ser titular. Però la seva actuació es resumeix en accions imprecises, poca tensió i intervencions pobres. Xabi Alonso va prendre nota. I la conclusió va ser fulminant. No és jugador per a les rotacions. No és opció estable. No és garantia en els moments de pressió. Ancelotti tenia raó quan no li donava minuts.
La conseqüència és inevitable. El seu futur al Santiago Bernabéu penja d'un fil. Si arriba una oferta, s'escoltarà. No hi haurà resistència. El club només aspira a recuperar els 10 milions invertits. A priori, no serà difícil. Hi ha equips interessats. I ell només vol una cosa: jugar. Sentir-se important i ser titular en algun lloc, encara que no sigui el Madrid