Una, dues, tres... podem comptar i segurament descomptar-nos amb les desastroses nits del Barça a Europa en els últims anys. Desastroses o potser intolerables. Descol·locat des del primer minut a Anfield, el Barça va tornar a tocar fons, i de veritat, a Liverpool.

L'ànima guerrera que s'havia mostrat en més d'una ocasió aquesta temporada, amb grans resultats en escenaris temibles, va acabar per esfumar-se en el mític estadi del Liverpool. Ja no es va poder cobrir el fum amb la màgia i els gols de Leo Messi. Ningú es va poder tapar els ulls i admirar el Barça gràcies a l'argentí. Si ell no funciona, i sembla que també és humà, no hi ha qui agafi les regnes.

messi anfield barça efe

EFE

Repetir els errors

Cal dir que el Barça va ser fulminat per un Liverpool que va ser just vencedor. Al Camp Nou van patir una excessiva golejada perquè els reds van jugar millor. Només l'encert de Messi i de Luis Suárez van tapar l'estil antiblaugrana.

I a Anfield, repetint la idea defensiva, de no tenir el control i d'esperar que arribés la il·luminació divina del líder, es va acabar claudicant. Va ser perquè el Barça es va empetitir, tal com va passar la temporada passada a Roma, com va passar al camp de la Juventus o com va passar al Parc dels Prínceps contra el PSG.

Pique Busquets Liverpool Barca EFE

EFE

Ernesto Valverde encara no ha entès que l'ADN Barça està per confiar-hi sempre i amb els ulls tancats. I no val que l'entrenador accepti la responsabilitat. Adaptar-se per millorar devia pensar. És veritat que pot fer més mal al contracop, però també s'ha de tenir clar que l'estil del Barça és inqüestionable.

I Anfield va ser un clam. El Camp Nou haurà de continuar envejant aficions i estadis com el del Liverpool, animant sense esgotar-se des del primer i fins l'últim minut. El Liverpool sí ha sabut fer del seu estadi un temple de veritat. 135 anys d'història i aconseguint noves gestes que passaran a la història del futbol.

Messi Liverpool Barça EFE

EFE

El Barça és menys Barça

Menys Barça que mai i amb la necessitat de canvis estructurals. Aquesta és una generació d'or, amb Messi com a insígnia, però també s'ha de saber com afrontar el futur. Ernesto Valverde ha trampejat i ha guanyat dues Lligues i aspira a dues Copes del Rei, però la Champions ha acabat per sentenciar el seu futbol.

Es guanya, es marquen gols, es domina a Espanya, però es tenen errades imperdonables a Europa. I cal repensar si el pla de Valverde és el millor per al Barça. I quins jugadors no han de seguir? S'obre el debat al barcelonisme. La Copa no serà consol.